El punt de vista que adoptarem en el nostre informe se centra en les dimensions sociolingüístiques següents, que entenem que són les que més incideixen en la cohesió social:
- Les llengües com a capital vincle o d’integració —element d’identificació i de demarcació entre els grups lingüístics. La composició sociolingüística de la població. El sentit de pertinença a un grup lingüístic (llengua inicial i llengua d’identificació): català, castellà i les altres llengües (tendències evolutives). Situació de les llengües patrimonials —el català i l’occità aranès— com a factor d’identificació, de pertinença i de cohesió social.
- Les llengües —competències i usos lingüístics— com a capital pont o d’interrelació i com a recurs instrumental per a la intercomunicació i la mobilitat social. Les llengües són alhora condició —com a competència adquirida— i mitjà de les relacions personals i professionals. Cada llengua en concret i la diversitat lingüística en conjunt es poden valorar individualment i col·lectivament com un inconvenient o com un recurs útil disponible, per a la mobilitat social i per a les relacions interpersonals i professionals —ocupació, salari. La influència d’aquestes xarxes de relació en l’evolució de la cohesió social és clara.
- L’estatus jurídic de les llengües, el marc institucional i les polítiques lingüístiques com a capital relligador. Tota l’activitat humana té lloc en aquest context, des dels processos de socialització primària i secundària fins a l’accés a les diverses formes de participació social i política. El grau de reconeixement formal de les llengües i la seva presència en els grans àmbits socials —educació, treball, serveis públics, oferta comunicativa i cultural…—influeix en la valoració personal i col·lectiva i l’orientació futura de la cohesió social.
La intervenció de tots aquests factors de diversitat sociolingüística en el grau de consolidació major o menor de la cohesió social sembla evident, al marge que sigui més o menys difícil mesurar-ne o quantificar-ne l’estat o que disposem de dades concretes que ho permetin.
Al mateix temps, és obvi que la diversitat de les llengües presents en qualsevol societat —les llengües d’origen o llengües primeres dels diferents sectors de la població, les llengües usades en les activitats professionals o de lleure, les llengües de la multitud de visitants que acull una societat com la nostra,[14] les llengües reconegudes oficialment (o no) en l’ordenament jurídic, etc.— és indestriable dels altres factors socials i econòmics de diversitat i cohesió social. No hi ha dubte, per tant, que molts dels punts que tractarem en aquest informe estaran entrellaçats amb aspectes dels altres informes sectorials del nostre estudi considerat en conjunt.
[14]. Apuntem només que segons l’Idescat, més de 25 milions d’estrangers han visitat anualment Catalunya els darrers anys.