El no assoliment del grau d’ESO és el que porta a parlar a escala internacional de fracàs escolar per les conseqüències que pot tenir sobre el futur de les persones.
Les dades elaborades per Bayona i Domingo (2018, op. cit.) a partir de la informació proporcionada pel Departament d’Ensenyament i l’Idescat sobre els alumnes de les escoles públiques del curs 2015-2016 indiquen que el percentatge de fracàs d’aquesta població és del 13,9 %. Hi ha diferències significatives entre els autòctons —fills i pares nascuts a Espanya—, amb un percentatge del 10,3 %, els immigrants de segona generació —nascuts a Espanya i amb pares d’origen estranger— , amb un 17,3 %, els immigrants amb pares d’origen estranger que han arribat a Catalunya amb menys de set anys, amb un 16,7 %, i els immigrants amb pares d’origen estranger que han arribat a Catalunya amb set anys o més, amb un 29,2 %. Hi ha una bretxa important, per tant, entre autòctons i immigrats, i es pot considerar molt significativa la que hi ha entre autòctons i immigrats de segona generació pel fet que les famílies i ells mateixos han disposat de més temps d’adaptació al nostre país.
Un conjunt de factors, tots ells interrelacionats, expliquen estadísticament les diferències de fracàs: el nivell educatiu, poder adquisitiu i origen cultural de les famílies, la discontinuïtat en l’escolaritat —entrar i sortir del sistema— i l’alta concentració —segregació— d’immigrants en determinades àrees i centres escolars.Tot i que el Departament d’Ensenyament ha desplegat un ampli pla d’ajut pedagògic —professorat, assessorament, aules d’acollida— i de recursos —Pla per a la Llengua i la Cohesió Social— és evident que el sistema educatiu té un marge reduït per a disminuir les desigualtats a curt termini. Un dels motius, entre d’altres, és la manca de domini de l’instrument d’aprenentatge: la llengua. Aquests alumnes, si no s’han incorporat a l’ensenyament inicial i parlen llengües molt distants del català i del castellà, necessiten un suport lingüístic i acadèmic continuat, durant un període d’entre cinc i set anys (Huguet, Navarro, Chireac i Sansó, 2013; Querol, 2011), per tal d’arribar a una competència pròxima a la d’un nadiu. D’altra banda, és fonamental proporcionar a aquests alumnes espais d’ús real de la llengua en activitats socialitzadores a través de la implicació dels companys i de l’entorn. També és important el reconeixement de les llengües i cultures dels alumnes d’origen estranger, aprofitant les moltes oportunitats que ofereix el currículum.