La principal mesura de cohesió social, des del punt de vista d’enquesta, la trobem en la confiança en els altres. Tot i que està formulada amb redactats relativament diferents, la pregunta planteja una dicotomia entre els qui són del parer que gairebé sempre es pot confiar en la gent i els que consideren que normalment, totes les precaucions són poques a l’hora de tractar amb la gent. La figura 1 ens mostra, amb dades del CEO, l’evolució del nivell de confiança interpersonal a Catalunya des de l’any 2000 fins a l’actualitat. Les dades mostren com la desconfiança s’ha imposat habitualment a Catalunya —la diferència entre les dues magnituds se situa en els primers anys al voltant dels vint punts percentuals—, tendència que tanmateix s’ha anat revertint a mesura que passen els anys. De fet, i en contra del que s’ha pregonat des de determinades tribunes polítiques i d’opinió, no sembla que les circumstàncies polítiques ocorregudes en els darrers anys hagin minvat el nivell de confiança interpersonal, sinó més aviat el contrari —aquest aspecte es tractarà en major detall al capítol 5.
Font: Baròmetres del CEO (2006-2018). La pregunta emprada és la següent: «En general, vostè considera que gairebé sempre es pot confiar en la gent o que normalment, totes les precaucions són poques a l’hora de tractar amb la gent?». Les opcions No ho sap i No contesta no es llegeixen i han estat excloses de la figura.
Si fem un exercici similar per a la resta de l’Estat, en la figura 2 veiem com els resultats són molt similars. En aquest cas la pregunta no és binària, sinó que es planteja en una escala del 0 al 10, i en el cas de Catalunya la mitjana queda situada exactament en el valor 5, molt poc per sobre de la mitjana del conjunt de l’Estat, que se situa en el 4,9. Les Illes Balears i, sobretot, el País Valencià, en canvi, se situen per sota la mitjana del conjunt de l’Estat, amb uns valors registrats de 4,8 i 4,5, respectivament. En els valors més elevats trobem Cantàbria, el País Basc o Navarra, a una certa distància de Madrid, la quarta, i a més de mig punt de diferència de la resta de comunitats.
Font: Baròmetre de març de 2018 del Centre d’Investigacions Sociològiques, núm. 3207. La pregunta emprada és la següent: «Diríeu que, en general, es pot confiar en la majoria de la gent, o que mai no s’és prou prudent en el tracte amb els/les altres? Si us plau, situeu en una escala de 0 a 10, en la qual 0 vol dir mai no s’és prou prudent i 10 vol dir que es pot confiar en la majoria de la gent.
Si transcendim l’àmbit d’estudi estatal i ens fixem en el conjunt d’Europa, les dades de la figura 3 ens mostren que és en els països nòrdics on s’observen uns nivells més elevats de confiança interpersonal, amb aproximadament dues terceres parts de les enquestes que afirmen que normalment es pot confiar en la majoria de la gent. Catalunya i l’Estat se situen en la banda baixa dels països europeus, just per sota de Bèlgica i Lituània, juntament amb Txèquia, i per sobre d’Itàlia i França. A la cua de tot, Portugal i Polònia.
* Any 2014.
Font: Les dades sobre els diversos països d’Europa provenen de l’European Social Survey, any 2016 (les dades de Dinamarca es corresponen al 2014), mentre que les dades sobre Catalunya provenen del Baròmetre de març de 2018 del Centre d’Investigacions Sociològiques.
Nota: La pregunta emprada és la següent: «Utilitzant aquesta targeta, diríeu que, en general, es pot confiar en la majoria de la gent, o que mai no s’és prou prudent en el tracte amb els altres? Si us plau, col·loqueu-vos en una escala de 0 a 10, en la qual 0 vol dir que “mai no s’és prou prudent” i 10 que “es pot confiar en la majoria de la gent”.»