El sistema català de reproducció, tal com el defineix Anna Cabré,[xx] es caracteritza per l’existència de baixos nivells de fecunditat sistemàtics, que fan del fenomen migratori una necessitat per a assegurar el creixement de la població. D’aquesta manera, les migracions no són quelcom extraordinari, sinó que en termes demogràfics es constitueixen com a component endogen de la reproducció de la població. La persistència al llarg del temps d’aquest sistema, amb l’aportació constant de nous volums d’immigrants, es justifica per la possibilitat d’una mobilitat social ascendent, que millori les condicions de vida i les expectatives futures dels mateixos immigrants, però també la dels seus descendents. En aquest escenari, el que succeeix en el món laboral i en l’escolar és determinant, situant-se com a dues peces claus per a validar l’existència d’aquesta mobilitat, tant entre els que acaben d’arribar com entre les generacions futures. La pregunta que ens plantegem, en aquest cas, és si aquesta suposada mobilitat ascendent que ha existit a Catalunya amb generacions d’immigrats passades se segueix produint en l’actualitat.

Aquesta qüestió es formula a finals de l’any 2018, en un context immediat que no podem oblidar. D’inici, l’existència d’uns fluxos migratoris d’alta intensitat en els primers anys del segle xxi, caracteritzats per una elevada diversitat, tant en els seus orígens com en els perfils sociodemogràfics dels immigrats que els protagonitzen. En segon lloc, la recent crisi econòmica que afecta amb major cruesa la població immigrada, amb uns impactes que, malgrat la lenta i recent recuperació econòmica, encara no s’han revertit. L’excepcionalitat d’ambdues situacions és notòria. D’una banda, els fluxos migratoris experimentats assoliren màxims que s’acostaren a les dues-centes mil entrades anuals a Catalunya en els anys àlgids del fenomen, entre 2006 i 2007. De l’altra, en la darrera dècada es coneixen unes taxes d’atur que se situen entre les més altes del continent europeu, amb màxims que s’acostaren al 25 % l’any 2013 i que afecten especialment dos col·lectius: els més joves i els immigrats. Davant d’aquest escenari i les conseqüències que se’n deriven, l’escola i el mercat de treball actuals s’han d’entendre, encara, des de la perspectiva de la recent crisi econòmica.


[xx]. Cabré (1999), op. cit.