La segona pregunta fa referència a l’escola. En aquest cas ens plantegem si l’escola és un element d’equiparació o de reproducció de les desigualtats existents. Si ens fixem, en primer lloc, en les dades del darrer informe PISA, l’origen immigrant dels alumnes és un factor de desigualtat educativa fonamental a Catalunya, fins al punt que s’experimenta, segons el lloc de naixement, una de les diferències en les competències assolides més elevades entre comunitats autònomes a Espanya, com posen de manifest Albaigés i Ferrer-Esteban,[xxii] i entre les més elevades en el context europeu.

Més enllà del lloc de naixement dels alumnes o de la seva nacionalitat, la maduració del procés migratori, amb un elevat nombre de naixements de progenitors immigrats, fa que per a respondre a aquesta pregunta necessitem conèixer també què succeeix entre els descendents d’aquesta immigració. Així, els alumnes relacionats amb el procés migratori, ja sigui per experiència pròpia o bé per l’origen dels seus progenitors, són una part molt important de l’alumnat actual. Amb dades del Departament d’Ensenyament del curs 2015-2016, creuades per l’Institut d’Estadística de Catalunya amb el Registre de Població, el 26,7 % dels alumnes, és a dir, una mica més d’un de cada quatre escolars, es trobarien relacionats amb el fenomen migratori directament o indirecta (figura 9). Un 8,7 % dels casos haurien nascut a l’estranger i del 17,8 % restant, ho hauria fet algun dels seus progenitors. Geogràficament, aquests percentatges augmenten en moltes poblacions, i no és estrany que alguns valors superin el 40 %.[xxiii] En casos concrets i en algunes etapes educatives, els escolars relacionats amb el fenomen migratori són el grup principal al municipi. En l’educació primària, per exemple, això succeeix a Salt —el 69 % dels alumnes—, Castelló d’Empúries —el 56 %— o Guissona —el 58 %—, però també s’assoleixen proporcions significatives a ciutats com l’Hospitalet de Llobregat —el 40,5 % dels alumnes—, Figueres —el 47 %—, Vic —el 44 %—, Salou —el 40 %— o Mollerussa —el 41,8 %—, per citar-ne alguns, o al districte de Ciutat Vella a Barcelona —el 62,4 %.

Font: Elaboració pròpia, a partir de dades del Departament d’Ensenyament i de l’Idescat.

Per a observar si l’escola és un element d’igualació o bé de perpetuació de les desigualtats ens fixarem en el fracàs escolar, distingint els alumnes en funció de la relació que tenen amb la immigració. Amb una tipologia generacional —adaptant al cas català la utilitzada per Rumbaut—,[xxiv] es classifica els alumnes en funció del lloc de naixement —Espanya o l’estranger—, l’edat d’arribada a Catalunya —abans o després dels set anys— i l’origen dels progenitors —Espanya o l’estranger—, donant lloc a una classificació que distingeix autòctons, primera generació, generació 1,75, segona generació i generació 2,5.[xxv] S’operativitza el fracàs escolar com la no obtenció del títol que indica la superació del grau d’ESO, és a dir, el fet de no disposar de l’acreditació del nivell d’estudis que reconeix l’assoliment de l’educació obligatòria a Catalunya. Malgrat que aquesta perspectiva no considera quines són les competències adquirides ni quin és el grau de coneixement de la llengua, estimem que la no obtenció d’aquest títol pot comportar dificultats futures en la inserció laboral de l’alumne i per tant comprometre les seves expectatives vitals en l’esdevenidor (figura 10).

Font: Elaboració pròpia, a partir de dades del Departament d’Ensenyament i de l’Idescat.

Els resultats obtinguts d’aquesta anàlisi, que sols ha estat possible dur-se a terme per les escoles públiques, ens indiquen com entre els alumnes immigrats hi ha un percentatge elevat de fracàs escolar, del 22,1 %, molt més preocupant en el cas de la Primera Generació —del 29,2 %—que no entre la generació 1,75 —del 16,7 %. Entre els alumnes nascuts a Espanya però d’origen immigrat, aquest valor se situa en el 14,4 %, on la segona generació mostra percentatges del 17,3 % i la Generació 2,5, del 10,1 %. En aquest darrer cas els resultats són fins i tot millors que els dels alumnes autòctons. Els valors més elevats s’enregistren entre els que han arribat de més recentment; de fet, l’any d’arribada serà la variable determinant en l’assoliment del grau i d’aquesta manera confirmarà l’existència d’interferències entre el procés migratori i l’assoliment escolar.

Deixant de banda els resultats de la primera generació, on les dificultats a l’escola venen determinades per l’arribada recent, el que realment preocupa són els alts nivells de fracàs escolar que encara s’enregistren entre les segones generacions, un 70 % per sobre dels resultats de la població autòctona. L’escola, en aquest cas, no és capaç de superar les diferències socioeconòmiques que carreguen aquests alumnes, o com a mínim no ho ha estat en el context de crisi en què han conviscut aquests alumnes. Així, i malgrat els esforços dedicats a l’educació a tota la comunitat educativa, les destacades taxes de fracàs escolar entre els alumnes de segona generació signifiquen que no s’acaba d’aconseguir que l’escola tingui el paper d’igualació que se li pressuposa.

Finalment, i des del punt de vista del territori, existeix la preocupació per l’efecte de les concentracions d’alumnat d’origen immigrant en els resultats escolars, que associa l’existència de concentracions amb pitjors assoliments. Aquest fenomen respondria a l’anomenat efecte barri, és a dir, que les característiques físiques i socials de l’entorn on es viu poden afectar els residents en camps com l’escolar o el laboral, entre els més importants. Sobre aquest punt, en primer lloc cal tenir en compte que les concentracions a l’escola són superiors a les que s’observen des de la perspectiva residencial. Això succeeix, d’una banda, per una qüestió d’edat; la renovació poblacional dels barris es produeix lentament, afegint-se els immigrants d’arribada recent a la població preexistent, molts cops més envellida i sense descendents en edat escolar. De l’altra, per un efecte fugida, on els progenitors dels alumnes intenten evitar aquelles escoles amb percentatges més alts d’immigrants. Els resultats obtinguts indiquen que la concentració i el fracàs escolar mostren un alt grau de correlació: com més gran és la concentració, més gran és el fracàs escolar. Cal tenir en compte, però, l’efecte composició, ja que l’assoliment escolar entre la població immigrada és menor. Des de la perspectiva generacional, s’observen pocs efectes entre la població d’origen immigrant, i aquests encara es produeixen sols a partir de nivells notables de concentració.

Tant a l’àmbit laboral com en l’escolar, la situació que s’observa actualment presenta força llums i ombres. Una alta inserció laboral es produeix a costa d’elevats nivells d’atur i de precarietat, amb una segmentació laboral evident. A l’escola, els descendents d’immigrants segueixen mostrant pitjors resultats educatius que els autòctons, reproduint-se la desigualtat entre pares i fills, en part per la situació de vulnerabilitat econòmica en què es troben. En aquesta conjuntura, el que és determinant és conèixer si la situació en què ens trobem avui en dia és majoritàriament fruit de la crisi econòmica dels darrers anys o bé es tracta d’una situació estructural. En aquest darrer cas, això significaria un obstacle important al funcionament futur del sistema català de reproducció i, per tant, a la cohesió social.


[xxii]. Albaigés, Bernat; Pedró, Francesc (2017). L’estat de l’educació a Catalunya: Anuari 2016: Indicadors sobre l’èxit educatiu a Catalunya [en línia]. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. <https://www.fbofill.cat/sites/default/files/Anuari2016_191017.pdf>.
[xxiii]. Domingo, Andreu; Bayona i Carrasco, Jordi [en premsa]. «Fracàs escolar i immigració a Catalunya, 2011-2016: anàlisi demoespacial», Revista Catalana de Pedagogia, núm. 15.
[xxiv]. Rumbaut, Rubén (2004). «Ages, life stages, and generational cohorts: decomposing the immigrant first and second generations in the United States». International Migration Review, vol. 38, núm. 2, p. 1160-1205.
[xxv]. Bayona i Carrasco, Jordi; Domingo, Andreu (2018). «El fracàs escolar dels descendents de la immigració a Catalunya: més que una assignatura pendent». Perspectives Demogràfiques [en línia], núm. 11. <https://ced.uab.cat/PD/PerspectivesDemografiques_011_CAT.pdf>.