En l’apartat anterior hem vist l’evolució del nivell de confiança en els altres a Catalunya, així com hem pogut comprovar com ens situem en temes comparats amb la resta de l’Estat i una mica per sota de la mitjana europea. En aquest capítol ens volem endinsar en els factors que expliquen diferències entre individus en el nivell de confiança en els altres: per què hi ha determinades persones que tendeixen a afirmar que normalment no es pot confiar en els altres, mentre que d’altres consideren que gairebé sempre es pot confiar en la resta de la gent?
Per respondre aquesta pregunta emprem dades dels baròmetres del CEO que s’han publicat des del 2014 fins al 2019.[1] La variable de resposta —dependent— és la mesura binària del CEO de si l’individu considera que generalment es pot confiar en els altres —valor 1— o si normalment totes les precaucions són poques a l’hora de tractar amb la gent —valor 0. Com en la figura 1, les opcions de resposta No ho sap i No contesta han estat excloses de l’anàlisi. Totes les variables explicatives —independents— incloses en l’anàlisi s’han recodificat de manera que van de 0 a 1, excepte l’edat, que està expressada en anys. L’estimació de l’impacte de cada variable en la confiança en els altres es fa mitjançant una regressió lineal per OLS.[2]
La figura 4 ens mostra l’impacte de canviar des del valor mínim al valor màxim en cada una de les variables considerades —excepte per l’edat, que indica canvis d’un any i que tractarem amb tot detall en el capítol 4. L’eix de les abscisses ens mostra fins a quin punt incrementarà —o disminuirà— el suport a la idea que normalment es pot confiar en la majoria de la gent. Per exemple, si ens fixem en el coeficient de l’interès per la política, podem veure com canviar d’un individu que no mostra cap interès per la política a un que té molt d’interès —mantenint constant la resta de característiques de l’individu— suposarà un increment de fins a 20 punts percentuals en la confiança en els altres —si ens fixem en un individu mitjà a Catalunya, la probabilitat de confiar en els altres passarà del 34,6 % al 55,3 %. Més enllà de l’interès per la política, la ideologia també és un predictor important de la confiança en els altres. Tal com ens indica la figura 4, canviar d’una persona que s’autoubica en l’extrema esquerra de l’eix ideològic —valor 0— a una que ho fa a l’extrema dreta —valor 10— suposarà una caiguda en el grau de confiança de fins a 13 punts percentuals. Quant a la identitat nacional-regional dels individus, la relació que s’observa tan sols afecta aquelles persones que se senten només espanyoles i més espanyoles que catalanes. Respecte d’aquest grup, els individus amb identitats duals, predominantment catalanes o exclusivament catalanes, mostren uns valors molt similars, que se situen entre 6 i 10 punts percentuals per sobre dels que se senten exclusivament espanyols.
Si ens fixem en variables més sociodemogràfiques, observem com el nivell d’estudis és una variable rellevant per a entendre la confiança. Comparats amb aquelles persones que només tenen estudis primaris, els individus amb educació secundària acabada tenen 12 punts percentuals més de tenir confiança en els altres, valor que incrementa fins als 20 punts en el cas dels individus amb estudis universitaris finalitzats. El fet de ser dona, en comparació amb ser home, també incrementa la confiança però tan sols en dos punts percentuals. Finalment, la llengua materna de l’individu tampoc no sembla ser un factor determinant de la confiança en els altres. El coeficient per a les persones que tenen el castellà com a primera llengua, així com els bilingües —que parlen tant català com castellà—, és idèntic al de les persones que tenen el català com a primera llengua, i només per a les (poques) persones que mencionen altres llengües la confiança és més elevada —fins a 8 punts, però amb un important marge d’error. Com hem mencionat anteriorment, la relació entre edat i confiança la tractem amb tot detall en el capítol següent.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Baròmetre d’Opinió Pública (BOP),
2014-2019. Centre d’Estudis d’Opinió.
[1] La matriu fusionada es pot trobar a http://ceo.gencat.cat/ca/barometre/matrius-fusionada-BOP.
[2] Per a simplificar la presentació i interpretació dels resultats s’empra un model lineal de probabilitat en lloc d’un model de regressió logística, com la naturalesa binària de la variable dependent recomana. Els resultats, tanmateix, són substantivament equivalents si s’empra un model de regressió logística.