Diferents autors (Atkinson, Picketty i Saez, entre d’altres) van posar de moda un indicador de desigualtat que es fixa en la proporció de la renda total que capturen els segments de renda més alts, habitualment l’1 % i el 10 % de les famílies amb major renda. En general, atenint-nos a aquest indicador s’observa al món una reducció generalitzada de la desigualtat entre els anys 1940 i 1980 i un repunt posterior per a la majoria de països (França, els EUA, la Xina i el Regne Unit). Concretament per a Espanya no s’observa aquest increment entre 1981 i 2012. Per contra, aquest indicador es mostra estable i en un nivell de desigualtat relativament baix. No obstant això, la desigualtat a Espanya no s’explica tant per la fracció de renda que capturen les rendes altes sinó per l’escassa renda que obtenen les llars de renda baixa, i especialment pels estralls de l’atur.
Si ens fixem en la riquesa i no en la renda, s’observa una imatge global diferent. El 10 % amb una major riquesa concentra el 60 % de la riquesa total del país. Això suposa, de mitjana, una riquesa que multiplica per 43 la riquesa mitjana del 50 % de la població més pobra. A més es percep, de nou, una gran estabilitat en el temps, possiblement explicada pel paper de les herències i pel gran pes que suposa l’habitatge dins de la riquesa de la majoria de la població. I en relació amb els països comparats, un cop més Espanya presenta uns nivells de desigualtat més baixos, en comparació amb França.
Completant l’anàlisi, doncs, des de la perspectiva de la riquesa,[5] s’observa com des del 2008 al 2014 hi ha hagut un augment considerable de la desigualtat —en riquesa— a Espanya. El 10 % amb major riquesa posseeix un 52,8 % de la riquesa total, 8,5 punts percentuals més que el 2008.[6] No disposem de dades per a Catalunya.
[5]. Existeixen, en tot cas, dos grans mètodes per a estimar nivells de riquesa —i per tant poder comparar desigualtat. D’una banda, hi ha les estadístiques directes —com la de l’Encuesta Financiera de las Familias, elaborada pel Banc d’Espanya amb metodologia conjunta a la d’altres països de la Unió Europea, però sense significança estadística en les comunitats autònomes—, i d’altra banda, el mètode de capitalització, usat pel World Iequality Database (WID), que és de caràcter indirecte però estimat a partir de dades oficials en els estats. El primer mètode té la debilitat que són dades d’una enquesta i el segon, té un elevat grau d’imprecisió —amb uns intervals de confiança del 58 %.
[6]. Vegeu Martínez-Toledano (2017); A. Fagereng et al. (2016); Saez i Zucman (2016).