En un recompte senzill que l’organització informal La Fàbrica de Projectes va fer d’organitzacions que es movien al voltant del procés sobiranista el 2012, en va resultar un llistat d’unes 140 arreu del país, la majoria nascudes en aquell inici de la segona dècada del segle. També aquesta organització va voler calcular la magnitud d’activitat que es desenvolupava al voltant d’aquesta aspiració política. Entre gener i juny de 2012 —quan es va fer el recompte—, entre les cinc entitats escollides i que foren Òmnium, ANC —llavors, acabada de crear—, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL), el Cercle Català de Negocis i la Fundació Catalunya-Estat, es comptabilitzaren al voltant de 50 activitats públiques a la setmana de manera regular. També en una recerca de Jordi Muñoz, Marc Guinjoan i Ricard Vilaregut[40] s’estimava que a cada municipi on s’havia celebrat la consulta sobiranista pel dret a decidir s’hi havien celebrat diverses activitats —conferències, taules rodones…—, cosa que indicaria que entre 2019 i 2011 s’haurien fet prop de 3.500 activitats públiques. Tot això són dades només indicatives del creixement exponencial de l’associacionisme polític. Però la manera més precisa de mostrar-ho és considerar les xifres d’associats a les dues grans organitzacions que han assumit el lideratge popular d’aquest procés, i que en el cas d’Òmnium Cultural, a principis del 2020 ja havia arribat als 200.000 socis (taula 3 i gràfic 9).
Font: Memòries d’Òmnium Cultural (per al 2019, web institucional), i dades proporcionades per l’ANC.
Font: Memòries d’Òmnium Cultural (per al 2019, web institucional), i dades proporcionades per ANC
[40]. Muñoz, Jordi; Guinjoan, Marc; Vilaregut, Ricard (2010). «Les consultes sobre la independència: context, organització i participació». A: Parés, Marc (dir. i coord.). Informe sobre l’estat de la democràcia a Catalunya 2010 [en línia]. Bellaterra: Universitat Autònoma de Bellaterra, p. 197-274.