Si en el cas de les dades oficials sempre es pot sospitar que hi ha part de l’activitat que queda fora dels còmputs burocràtics i per tant que són inferiors a les reals, en el cas de les enquestes sobre pràctica cultural, amb resposta subjectiva, podríem suposar el contrari: que el consum hi està inflat. I, també com s’ha dit abans, els diversos tipus de mostres i preguntes, poden donar lloc a variacions significatives que queden invisibilitzades en les xifres nues (taula 6).
Ara bé, les dades de què es disposa indiquen un creixement significatiu fins a 2006 de la lectura, l’assistència a concerts, al teatre, la dansa i el circ, o a museus i biblioteques. En canvi, les dades posteriors disponibles, indiquen baixades substancials en pràcticament tots els sectors, particularment en concerts, cinema i espectacles en general. Unes dades que, atenció, no sempre encaixen amb les evolucions de les obtingudes pels registres d’assistència oficials.
I, encara, és interessant destacar la resposta a la disposició d’Internet que del 2000 al 2016 passa del 31 % dels enquestats al 84,3 %. En canvi, hem deixat de banda ràdio i televisió, que ja tenen un informe específic, però les dades dels quals estan ben establerts i els canvis no s’han produït tant en els totals d’audiència, sinó en els canvis en l’oferta.
Font: Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.