Finalment, volem considerar, de manera específica, el paper de l’anomenat «tercer sector social», de llarga tradició a Catalunya. I és que el llarg període de recessió econòmica ha posat més clarament de manifest el paper rellevant i creixent de les organitzacions d’aquest tercer sector, dedicades específicament a combatre la desigualtat i a garantir els drets socials i la qualitat de vida. A Catalunya aquest sector d’activitat té una dimensió considerable tal com constata l’existència de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social integrada per 3.138 organitzacions, segons el seu Baròmetre de 2018.[48] Els àmbits d’actuació principals són la infància, la gent gran, les persones amb discapacitat i la pobresa i exclusió social. Amb dades de 2016, les entitats del tercer sector tenien 559.000 associats, 367.000 voluntaris, 563.000 donants, 87.700 treballadors i havien atès a 1.584.000 persones. Segons el seu Baròmetre de 2016, gestionava al voltant dels 3 mil milions d’euros, un 55,5 % dels quals de fons públics i la resta privats, resultat de la prestació de serveis, donacions, quotes i ajuts d’empreses.
D’estudis sobre la pobresa n’hi ha molts. N’esmentarem alguns d’especialment destacats. Per conèixer el punt de partida, a principis de segle xxi, disposem de diverses edicions dels estudis de l’Observatori de la Pobresa i l’Exclusió Social de la Fundació un Sol Món de l’Obra Social de Caixa Catalunya. Particularment, cal citar el de 2003, coordinat per Sara Ayllón i Magda Mercader i publicat amb la Fundació Jaume Bofill, que es va titular La pobresa a Catalunya. Pobresa monetària i privació a Catalunya a principis del segle xxi. La Fundació Catalunya Europa va fer un Policy Paper encarregat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies amb el títol Desigualtat, exclusió i pobresa a Catalunya dins de la perspectiva europea (maig de 2017). I encara citarem el treball de la Fundació Rafael Campalans publicat el setembre de 2018 amb el títol Informe social. Recuperació econòmica, feblesa social.
Ara bé, aquí destacarem els treballs que anualment publiquen Creu Roja i Càritas. La primera publica un informe anual, L’Observatori, el darrer dels quals titulava Pobresa intermitent i fragilitat social (2019),[49] i que es realitza entre els seus usuaris. En aquest informe de Creu Roja, queda palès que el col·lectiu de persones més vulnerables té moltes dificultats per sortir-ne, i fins i tot en el darrer informe, es constata el retorn a situacions de pobresa entre els que n’havien sortit anteriorment. Els perfils d’aquesta extrema fragilitat mostren els sectors més vulnerables, que coincideixen amb l’estudi abans esmentat: dones, gent gran, famílies monoparentals i desocupats o amb salaris insuficients. L’Observatori de Creu Roja també destaca la lenta implantació de la Renda Garantida Ciutadana, la dificultat d’obtenir-la i el fet que molts dels qui l’obtenen continuen necessitant el suport d’aquesta organització.
La segona també publica anualment un Informe sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya,[50] el darrer dels quals de 2019, a partir d’una enquesta al conjunt de la població i que li permet construir un índex sintètic d’exclusió social (ISES) a partir de 35 indicadors. Es tracta d’una enquesta d’àmbit espanyol, realitzada per FOESSA, però amb dades específiques per a Catalunya. L’estudi estableix quatre categories d’integració social que, per a 2018, permetrien atribuir una integració plena per al 45,5 % de la població, una integració precària per al 35,1 %, una exclusió moderada per al 9,8 % i una exclusió severa per al 9,6 % de la població. Respecte del 2013, el primer any del qual es tenen aquestes dades, la situació hauria millorat molt clarament, tal com indica el gràfic 10.
Font: EINSFOESSA 2013, 2018.
De les dades d’aquest informe, segons els mateixos autors, destaquen les conclusions següents:
— Les taxes de pobresa monetària i desigualtat de renda són reduïdes i hi ha una despesa social elevada.
— Es tracta d’una societat polaritzada en què mentre creix el gruix de població en situació d’integració plena, es manté el d’exclusió severa.
— La situació d’exclusió en l’eix polític i de ciutadania és el més gran (43,7 %), seguit per l’exclusió econòmica (20,6 %) i la social (11,6 %).
— L’exclusió social és produïda, principalment, per l’habitatge, l’ocupació i la salut.
— Les llars amb més risc d’exclusió social són els formats per persones grans, dones, immigrants, i famílies nombroses i monoparentals.
[48]. La Taula del Tercer Sector Social publica des del 2015 un baròmetre anual que presenta com un informe de resultats, amb dades obtingudes de les entrevistes fetes a una mostra de les seves entitats.
[49]. L’Observatori de Creu Roja és una publicació periòdica que el 2019 presentava el seu 12è estudi. En aquest cas, s’analitza l’evolució dels usuaris dels seus serveis, amb el suport del Servei d’Estadística de la Universitat Autònoma de Barcelona.
[50]. Cáritas Española publica anualment un estudi sobre la pobresa a Espanya, realitzat per la Fundació FOESSA, a partir d’una enquesta al conjunt de la població però amb una mostra específica per a Catalunya, en l’edició del 2019, de 1.096 enquestes a llars, cosa que significa informació sobre 2.875 persones. El que és interessant és la construcció d’un Índex Sintètic d’Exclusió Social a partir de trenta-cinc indicadors, cosa que permet fer una anàlisi evolutiva dels diversos eixos en què els organitzen: econòmic, polític i de ciutadania, social i relacional, i de drets socials.