El segon cas d’estudi correspon a la campanya electoral de les eleccions autonòmiques imposades pel Govern espanyol a Catalunya el 21 de desembre del 2017 i les jornades posteriors: del 4 al 26 de desembre del 2017.
Les eleccions van tenir lloc després de l’1 d’octubre i en plena intervenció de la Generalitat mitjançant l’article 155. Bona part dels membres de les llistes del Parlament eren a la presó o a l’exili, i la unitat d’acció independentista, palesada en l’anterior projecte de Junts pel Sí, s’havia desfet o, com a mínim, dissolt en gran manera. L’antiindependentisme, per la seva banda, també afrontava els comicis en candidatures separades. Malgrat la situació anòmala, es pot considerar que les eleccions van ser en bona part normals; protagonitzades per partits que pugnaven per la generació i ampliació del seu espai electoral.
En total, es van capturar 7.395.221 mencions entre 386.600 usuaris, a partir d’una estratègia de monitorització basada en la captura de les mencions a partits i candidats principals a Twitter.
La xarxa sintetitzada és més densa que l’anterior —s’hi donen el 0,003 % de les connexions possibles— a causa del seu major nombre de mencions i menor nombre d’usuaris. Tanmateix, segueix essent una xarxa de densitat molt baixa que possibilita la identificació de comunitats aïllades. L’algoritme Louvain multinivell per a la identificació de comunitats s’ha aplicat a una resolució d’1 punt, i s’han obtingut 7 clústers amb més del 2 % dels nodes de la xarxa (figura 4). La qualitat de la partició és acceptable —Q = 0,32—, fet que anticipa comunitats menys aïllades entre si.
Font: Elaboració pròpia.
Si observem les xifres globals i parcials de centralització de grau d’entrada (figura 5) ens trobem amb unes estructures força jeràrquiques. La comunitat amb els lideratges més forts és la 7, liderada per Xavier García Albiol i el PP català; la més horitzontal és la 4, liderada per Catalunya en Comú.
Font: Elaboració pròpia.
En les següents taules 3, 4 i 5 figuren els lideratges en grau d’entrada de cadascuna de les set comunitats. Tenen les característiques següents:
- Comunitat 1. La comunitat més gran —conté el 27,74 % dels nodes— agrupa els principals líders, partits i associacions de l’independentisme.
- Comunitat 2. La segona comunitat —conté el 19,35 % dels nodes— la lideren polítics de Ciutadans.
- Comunitat 3. Esquerra espanyola. La tercera comunitat —conté el 12,8 % dels nodes— congrega usuaris espanyols d’esquerres molt actius a Twitter, al voltant de la figura de Gabriel Rufián.
- Comunitat 4. Catalunya en Comú. La quarta comunitat —conté el 12,02 % dels nodes— reuneix els líders catalans i espanyols dels Comuns, d’EUiA i de Podemos.
- Comunitat 5. La cinquena comunitat —conté el 8,69 % dels nodes— la lideren els parlamentaris i exparlamentaris de la CUP i altres persones afins.
- Comunitat 6. La sisena comunitat —conté el 5,94 % dels nodes— la lideren el PSC, l’antiga Unió i diversos mitjans catalans.
- Comunitat 7. PP català. La setena comunitat —conté el 5,91 % dels nodes— congrega els principals usuaris del PP català i espanyol de la xarxa.
Font: Elaboració pròpia.