En aquest cas, les preguntes fan referència a l’estatus públic i institucional de les llengües, com a marc en què es desenvolupa tota l’activitat humana, des de les formes de socialització primària o secundària fins a l’accés a determinades formes de participació sociopolítica i a les diverses funcions socials (educació, treball, serveis públics…). La cohesió social en aquest cas seria una conseqüència de l’adopció d’un determinat ordenament jurídic amb les regulacions i els valors inherents. 

  1. a) Quina capacitat tenen les institucions d’autogovern de la societat catalana d’assegurar un estatus satisfactori al català en un marc plurilingüe equitatiu, perquè es vegi assegurada la cohesió social?
  2. b) Quina possibilitat hi ha de promoure en l’àmbit estatal un marc de plurilingüisme respectuós amb les comunitats lingüístiques constitutives, que garanteixi la primacia de cada llengua en el seu espai històric i la igualtat de totes en les institucions estatals? És més viable que un procés sobiranista porti a un estatus satisfactori?
  3. c) En quin sentit les polítiques europees de lliure circulació de persones, béns i serveis haurien d’establir unes condicions que asseguressin la inclusió sociolingüística dels professionals i l’adequació dels béns i serveis almenys a totes les llengües oficials, encara que no siguin oficials de la Unió, com el català?