Per a analitzar les relacions entre clústers en els dos casos plantejats, s’ha aplicat l’Índex E-I (Krackhardt i Stern, 1988) en totes les interseccions possibles entre clústers. L’indicador d’homofília expressa numèricament (en una escala de −1 a 1) el grau de preferència per a les relacions endogrupals (és a dir, −1 = homofília perfecta; totes les relacions s’estableixen entre nodes del mateix grup) o per a les exogrupals (1 = heterofília perfecta; totes les relacions s’estableixen entre nodes de grups diferents).
Cal tenir en compte que el procediment aplicat per a generar els grups —els clústers— és la maximització de les relacions intragrup i la minimització de les relacions entre grups; en conseqüència, és esperable trobar-nos amb xifres d’homofília molt altes. D’altra banda, és important emfatitzar que l’existència d’interaccions abundants no implica que siguin positives.
Pel que fa al primer cas d’estudi, la intersecció més fecunda entre les comunitats identificades es dona entre l’esfera pública catalana i l’esquerra espanyola. Els nodes relatius a aquestes dues comunitats són els que més relacions interclúster mantenen (taula 6).
Font: Elaboració pròpia.
En el segon cas d’estudi trobem un nombre molt elevat de diferències respecte al primer. En primer terme, les xifres són, en general, més allunyades de −1
—homofília perfecta—, cosa que indica una major tendència a les interaccions entre clústers (taula 7). Aquest fet pot estar propiciat per la similitud més gran entre els participants en la conversa. Pel que fa a les diferències en el volum d’interaccions entre clústers, cal destacar:
- El tipus d’interaccions més fecundes suggereixen major permeabilitat i capacitat de creixement entre els clústers de les esquerres —Esquerra espanyola – Catalunya en Comú, Esquerra espanyola – CUP i Catalunya en Comú – CUP. Cal destacar que ERC no es trobava en aquest clúster durant el període analitzat.
- Ciutadans està igualment vinculat a l’independentisme que al PP, fet que obre la porta a considerar la importància d’interaccions negatives, basades en retrets i insults —Ciutadans-Independentisme.
- L’Esquerra espanyola, liderada per Rufián però no per ERC, és l’únic agent que replica la seva posició estructural respecte a la xarxa anterior, i mostra preferència per la interacció amb les esquerres catalanes.
- El PSC, la comunitat més aïllada de la resta i la menys permeable. També la que té menys capacitat d’influir sobre les altres.
Font: Elaboració pròpia.