1a. S’ha analitzat l’equitat del sistema educatiu en un context que li ha plantejat grans reptes, ja que és el sistema que més ha crescut en alumnes en els ensenyaments obligatoris, per sobre dels països europeus i com a conseqüència del gran impacte migratori.
2a. Són dades positives del sistema: l’escolarització universal, el percentatge de persones amb estudis de nivell terciari —tot i que amb desequilibris importants per la naturalesa de les titulacions— i la taxa d’ocupació de graduats recents. És molt baix, en canvi, el percentatge de persones en formació al llarg de la vida.
3a. No hi ha problemes de convivència entre els escolars per raó d’origen cultural i lingüístic.
4a. És un sistema amb un nivell de resultats globals en competències equiparable al de països amb un nivell socioeconòmic semblant, però encara amb importants marges de millora.
5a. És un sistema que aconsegueix un coneixement equiparable de les dues llengües oficials —català i castellà— gràcies al model educatiu que s’ha anat aplicant des dels anys vuitanta del segle passat.
6a. Cal valorar aquests resultats globals considerant el context sociolingüístic i la pressió que ha rebut el sistema en els últims anys.
7a. Aquests resultats són globals, però no amaguen la falta d’equitat en els resultats acadèmics i la distància notable entre l’alumnat de diferents condicions. És cert que durant aquests darrers anys s’han atenuat diferències en equitat i s’ha reduït l’abandonament escolar prematur.
8a. Un altre factor creador d’inequitat que probablement té a veure també amb els índexs anteriors és la poca participació en l’etapa educativa dels zero als dos anys de fills de famílies d’origen estranger i classes desfavorides.
9a. La segregació escolar continua sent un factor de desigualtat.
10a. Les formes tradicionals d’ensenyar i aprendre estan en crisi i el sistema requereix canvis també en la seva estructura.
11a. Per a la millora de l’equitat escolar a Catalunya caldria considerar els reptes següents:
- ) Establir la gratuïtat de l’educació infantil des del zero fins als dos anys i dotar de més recursos la dels zero als sis anys.
- ) Discriminació positiva en recursos als centres de complexitat alta.
- ) Lluitar contra la segregació escolar amb polítiques efectives.
- ) Dedicar més recursos a l’educació, però aplicar-los de manera estratègica.
- ) Orientar i acompanyar als alumnes que tenen més dificultats per a adaptar-se al sistema.
- ) Augmentar i millorar la qualitat dels plans d’entorn.
- ) Continuar augmentant l’oferta i la qualitat de la FP.
- ) Millorar la formació del professorat pel que fa a la formació inicial, l’accés a la professió i la formació permanent.
- ) Redefinir el concepte de lideratge pedagògic, amb formació i incentius per a la participació i la governança dels centres
- ) Considerar canvis en l’estructura del sistema amb la creació dels instituts escola.
- ) Lluitar contra la bretxa digital incorporant la formació necessària en aquest terreny amb el Pla d’Educació Digital de Catalunya.
- ) Oferir una formació permanent adaptada a les circumstàncies canviants de la societat amb la creació de l’Institut Obert de Catalunya.
- ) Fomentar la convivència, que va més enllà de les parets de l’escola.
Els reptes són cosa de tota la comunitat educativa. Demanden entendre l’educació com un ecosistema format per tots els agents educatius de la comunitat. Amb l’objectiu de formar persones, tot oferint oportunitats socials i professionals per a construir-se i desenvolupar-se. Una educació que meni a exercir activament la ciutadania, a construir una societat en pau sobre la justícia i la cohesió social. A través d’una educació de qualitat com a dret i no pas com a privilegi.