Un altre dels elements que pot fer trontollar la cohesió social, aquesta mena de clúster que ens fa partícips d’uns valors i d’una manera de viure, és el de la tecnologia. La reacció a com aquesta canvia les relacions de treball i socials. En el que va de segle, fenòmens com el big data, la Internet de les coses, la intel·ligència artificial, la robòtica o el machine learning han transformat profundament el dia a dia de les nostres societats, tot i que de moment no semblen haver alterat prou les lleis de l’economia ni els objectius dels governs. Sí que han alterat, però, les relacions econòmiques, i és per això que l’estudi de les intervencions públiques ha de tenir-ho en compte per a entendre com funciona la societat actual.
En el debat sobre si internet és un fenomen que ajuda a pal·liar desigualtats o, al contrari, les aprofundeix, hi ha opinions i arguments de tota classe. D’una banda, hi ha els qui creuen que l’augment en l’accés a la informació que permet l’eliminació de barreres geogràfiques, fent el món més petit i més obert, facilita que qualsevol individu pugui explotar el seu talent, innovar o migrar més fàcilment, reduint així l’escletxa entre els salaris d’uns i altres països. Aquestes veus també mencionen la facilitat més gran en les comunicacions, que facilita la integració social, i també l’increment en la productivitat que han suposat els aparells electrònics, posant l’accent en el talent de l’individu i permetent més llibertat professional. D’altra banda, les veus menys optimistes consideren que la facilitat en les comunicacions ha esborrat la línia que separa el temps de feina i el de lleure, facilitant situacions d’explotació laboral, i s’han afeblit les relacions laborals convencionals, més individualitzades i canviants, deixant sovint els treballadors més desemparats. També els preocupa l’aparició de l’escletxa digital, que incrementa les desigualtats entre els que tenen accés a l’ús de les tecnologies i els que no en un món en què cada cop això és més necessari. Les tecnologies avançades estan fent desaparèixer feines que requereixen baixa o mitjana qualificació, incrementant les diferències entre els treballadors més qualificats i els menys qualificats. Pel que fa a les comunicacions interpersonals existeix també una visió negativa, segons la qual els individus passen més temps sols, malgrat estar més connectats, i en alguns casos això pot conduir a la marginació social.
Se solen distingir diferents estadis en relació amb la difusió i impacte social de les noves tecnologies: l’accés, l’ús efectiu i l’impacte tangible. Entre els determinants de l’accés a les noves tecnologies destaquen la renda —sent més difícil l’accés per a individus amb un baix nivell d’ingressos—, l’existència i qualitat de les infraestructures de telecomunicacions, el cost de l’accés a internet, factors culturals i polítics, el nivell educatiu, l’estructura demogràfica, l’ètnia, el lloc de residència, la llengua, etc. La qüestió de les diferències en l’accés efectiu a les noves tecnologies seguirà, fins i tot quan es redueixen progressivament les desigualtats en l’accés a una tecnologia donada, ja que n’apareixen de noves que fan que, novament, qui no es recicla es queda enrere.
Un dels efectes que ha produït l’aparició de noves tecnologies de la informació és estendre l’hàbit de compartir més enllà dels límits de les famílies o amics com fins ara. La sharing economy o economia col·laborativa és ja una realitat gràcies a la facilitat més gran per a interactuar amb desconeguts, i l’opció de compartir —en diferents àmbits— guanya cada cop més pes davant la possibilitat de propietat tradicional. Sobre aquest efecte també hi ha visions oposades: la possibilitat oberta ha permès l’ús compartit d’actius i també monetitzar actius ociosos de persones de tota condició social, ajudant a mitigar la pobresa produïda per la crisi, i també facilitant el treball per compte propi en un context d’atur elevat. Però aquesta major facilitat per a treballar com a freelance també genera major inestabilitat laboral i menors contribucions a la Seguretat Social, i es pot produir discriminació més fàcilment.
Un altre gran tema és la robotització creixent i com això afectarà el treball. Per molts autors la robotització implica una major polarització al mercat de treball i un augment de la desigualtat en termes d’ocupació i també en nivell de salaris entre els treballadors més qualificats i els menys qualificats, als quals els robots poden substituir de manera diferent. És per aquest motiu que alguns afirmen que la tradicional relació entre productivitat, salaris i consum s’està començant a trencar, perquè malgrat que la productivitat augmenta gràcies a la robotització, no ho fan en la mateixa mesura els salaris i el consum. Davant d’aquest escenari virtual d’atur massiu, manca de poder adquisitiu i potencial exclusió massiva de treballadors del mercat laboral, han sorgit propostes com la de la renda d’inserció, que permet no només que els treballadors exclosos subsisteixin, sinó també facilitar que es reciclin professionalment. Una altra possible conseqüència de la robotització és que el pes relatiu de les rendes del treball es reduirà considerablement, augmentant la importància relativa de les rendes del capital, concentrant la riquesa en menys mans, amb el consegüent increment de la desigualtat que això produiria, com remarquen autors com Piketty.
Però també hi ha una visió més optimista dels efectes de la robotització, que hi veu una oportunitat per a reduir els costos de producció, amb un increment del nivell de vida de la majoria de la població, que podrà accedir de manera més barata als béns i serveis. Hi ha qui defensa que la robotització no només substituirà treball no qualificat sinó també qualificat, per tant l’impacte en la desigualtat seria ambigu. També hi ha qui afirma que els treballadors poden anticipar aquest canvi de tendència passant a sectors menys fàcilment substituïbles per la tecnologia i que, a més, la mateixa implantació de tecnologia de manera generalitzada també generarà nous llocs de treball.
Així doncs, plantejat el problema, les preguntes que correspon fer-se des del punt de vista de les polítiques públiques són les següents: 1) el Govern ha d’invertir en infraestructures digitals i d’Internet?; 2) s’ha de subvencionar l’accés a internet als grups de menys renda?; 3) s’ha d’establir una política educativa de llarga durada, que vagi actualitzant-se per a adaptar-se als canvis tecnològics?; 4) s’ha de subvencionar l’aprenentatge d’eines digitals als grups de menys renda?; 5) el Govern ha de regular l’economia col·laborativa?; 6) s’han de posar impostos als robots?; 7) cal establir límits al desenvolupament tecnològic?; 8) s’haurien de protegir els llocs de treball, prohibint la substitució d’humans per tecnologia?; 9) cal que els governs s’abstinguin de regular l’economia per a promoure la creació de llocs de treball?; 10) cal que els governs imposin una edat de jubilació forçosa, una setmana laboral més curta i més temps de vacances?; 11) els governs han de proveir programes de renda bàsica o renda mínima garantida en escenaris d’atur tecnològic per a mantenir la demanda o el consum?; 12) cal que el Govern doni incentius a les empreses per a contractar més treballadors?; 13) els governs haurien d’oferir incentius per a desenvolupar el cervell humà utilitzant brain-computer interfaces —interfícies cervell-ordinador— que permetin que ens mantinguem més a l’alçada del canvi tecnològic?