L’estudi presentat s’ha dut a terme a partir de les interaccions establertes entre usuaris de Twitter en dos períodes d’efervescència col·lectiva desigualment connotats: els atemptats a Barcelona i Cambrils i la setmana posterior durant l’agost del 2017 i la campanya electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya imposades pel Govern de l’Estat durant el desembre del mateix any.
El tipus d’anàlisi implementada s’ha basat en l’exploració estructural i ha obtingut els resultats següents:
- Igual nombre de participants però participació desigual, menys intensa en la conversa sobre els atemptats
Totes dues xarxes tenen un nombre similar de participants —xarxa 1 = 394.148; xarxa 2 = 386.600—, però nombres molt diferents d’interaccions registrades —xarxa 1 = 1.194.480; xarxa 2 = 7.395.221.
Derivada de la condició anterior, la densitat relacional de les dues xarxes és molt diferent, superior a la segona —xarxa 1 = 0,0006 %; xarxa 2 = 0,003 %. En tots dos casos, segueix sent baixa: la immensa majoria d’interaccions possibles no es materialitzen.
- Major horitzontalitat en la conversa sobre els atemptats que en la conversa de la campanya electoral
La segona xarxa no és només més densa, sinó que compta amb xifres més elevades de centralització de grau d’entrada. La conversa electoral és més jeràrquica i orientada als líders polítics que la conversa de condol generada al voltant dels atemptats. S’observen diferències entre comunitats, sobretot en la conversa sobre els atemptats.
- Les dues converses han fet emergir formes de cohesió diferents i que coexisteixen en la societat catalana
En totes dues xarxes s’han trobat set comunitats significatives que congreguen més del 2 % dels nodes. En la primera xarxa hi ha comunitats al voltant d’una diversitat de temes, d’entre els quals en destaquen de no polítics —esport, música i mitjans de comunicació. Entre els clústers que podem considerar polítics, s’hi distingeixen formacions que podem identificar com a modes de legitimació nacional(ista) diferents: l’esfera pública catalana i les institucions espanyoles. Es tracta de formes de relació que superen sobre manera les lògiques de partits, sobretot en el cas català. En la segona xarxa hi ha menys diversitat temàtica en la conformació de comunitats: totes són polítiques. Cada partit constitueix el seu propi espai electoral, el qual es tradueix en comunitats al voltant d’usuaris de partits polítics i candidats principals. Només s’observa una comunitat que transcendeix la lògica de partits: la comunitat independentista agrupa usuaris de Junts per Catalunya i d’ERC. En les interaccions dels usuaris de Twitter es pot interpretar que Junts pel Sí continuava viu aleshores.
- Les comunitats de la conversa electoral són més permeables, sobretot les de les esquerres catalanes i espanyola
Finalment, s’han observat diferències importants en les xifres d’homofília/heterofília intercomunitària. Les comunitats de la primera xarxa estan més aïllades i són més impermeables: cadascú expressa el condol i el rebuig als atacs a través de relacions amb un sol tipus d’usuari, de manera molt marcada. En la segona xarxa hi ha més espai per a la interacció entre usuaris de comunitats diferents, sobretot entre els clústers de les esquerres i entre clústers fortament enfrontats, com l’independentisme i Ciutadans.
Malgrat la proximitat en el temps dels dos esdeveniments, hem pogut veure com les diferències entre les dues xarxes són abundants i suggerents. El tipus d’anàlisi implementat és exploratori i, malgrat el fort component algorítmic i matemàtic que té, requereix un mode d’interpretació basat en la inducció. Des del punt de vista de la cohesió social, podem destacar unes quantes idees que se’n deriven, tant de la teoria social com dels resultats obtinguts:
- Tot i que reflecteixen aspectes diferents d’una mateixa societat, tant «estructurals» són els grups emergents en la primera com en la segona xarxa, precipitats tots dos per esdeveniments contingents que formen i reformen constantment la mateixa estructura social.
- En la societat catalana operen simultàniament diferents formes de cohesió, enteses com a modes d’articulació de les relacions intergrup i intragrup i com a formes de legitimació d’aquestes mateixes relacions. L’èxit social d’aquestes formes de cohesió i la capacitat que tenen de generar comportament social dependrà de la capacitat dels seus agents promotors de mantenir el relat al llarg del temps, tant de manera conscient com inconscient.
- Des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials i amb el tipus de material empíric aquí explorat, no és possible d’afirmar quines formes de cohesió són més potents, però sí que és possible conèixer en quins jocs relacionals s’incrusten i quines són les seves contraparts.