En les pàgines precedents, s’ha fet una revisió de la literatura que s’ha centrat en l’estudi dels mitjans de comunicació i/o el sistema comunicatiu i el procés català. Les evidències permeten concloure que es partia d’una situació de pluralisme polaritzat «internament equilibrat» , d’acord amb Zallo, entre mitjans catalans, amb un ventall més ampli de posicions, i espanyols.
Amb el procés català, es produeix una polarització progressiva i asimètrica dels mitjans, en paral·lel amb la polarització política. En bona part, el caràcter asimètric ve perquè aquesta polarització és també o sobretot editorial, en el sentit que s’han anat elaborant dos relats polítics en termes d’eix nacional: la posició dels mitjans espanyols, a la qual en major o menor mesura en el procés s’afegeixen alguns mitjans catalans, i la posició d’alguns mitjans catalans.
També les xarxes socials han contribuït a la polarització, al mateix temps que han permès que nous actors i de tipus nous intervinguin en el debat. En aquest àmbit falta clarament més recerca sobre el seu paper i la seva influència, tant en termes de polarització com d’interacció.