Alarcón, Amado (2007). «El valor de las lenguas de los trabajadores europeos en Cataluña». Papers, núm. 85, p. 135-156.
— (2011). «Economia de la llengua». Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 21, p. 19-27.
Alarcón, Amado; Parella, S. (2013). «Linguistic integration of the descendants of foreign immigrants in Catalonia». Migraciones internacionales, vol. 7, núm. 1.
Barrieras, Mònica (2013). «La cruïlla del multilingüisme: les llengües dels catalans al segle xxi». Divèrsia [en línia], núm. 3. <https://www.upf.edu/diversia/_pdf/Llengues_a_Catalunya.pdf>.
Belzunegui, Ángel; Urteaga, Eguzki (2013). «Langue(s) dominante(s) et cohésion sociale. Le cas des quartiers populaires en Catalogne». Cahiers Internationaux de Sociolinguistique, núm. 4, p. 105-136.
Berger-Schmitt, Regina (2000). Social cohesion as an aspect of the quality of societies: Concept and measurement. Mannheim: Centre for Survey Research and Methodology.
Caminal, Ramon (2010). «Markets and linguistic diversity». Journal of Economic Behavior & Organization, vol. 76, núm. 3, p. 774-790.
Caminal, Ramon; Cappellari, Lorenzo; Di Paolo, Antonio (2018). «Linguistic skills and the intergenerational transmission of language». Barcelona GSE Working Paper Series, núm. 1053.
Caminal, Ramon; Di Paolo, Antonio (2015). «Your language or mine?». Barcelona GSE Working Paper Series, núm. 852.
Capdevila, Alexandra (2012). El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional: Una aproximació. Barcelona: CEO.
Cappellari, Lorenzo; Di Paolo, Antonio (2015). Bilingual schooling and earnings: evidence from a language-in-education reform [en línia]. Document de treball de la Xarxa de Referència en Economia Aplicada, XREAP2015-03. <http://ssrn.com/abstract=2668296>.
Centre d’Estudis d’Opinió (2016). Dossier de premsa de l’enquesta sobre percepció de les polítiques públiques i valoració del Govern. Barcelona: CEO.
Coleman, Hywel (2015). Language and social cohesion in the developing world: (Selected Proceedings of the Ninth Language and Development Conference, Colombo, Sri Lanka, 2011). British Council & Deutsche Gesellschaft fur Internationale Zusammenarbeit.
Consell d’Europa (2014). Les langues pour la démocratie et la cohésion sociale. Diversité, équité, qualité. Soixante ans de coopération européenne. Estrasburg: Consell d’Europa. Unitat de les Polítiques Lingüístiques.
Di Paolo, Antonio; Estors, Laura (2010). «Els determinants del coneixement lingüístic de la població immigrada: una aproximació economètrica aplicada al cas del català». Llengua i Ús, núm. 47, p. 68-79.
Di Paolo, Antonio; Raymond, Josep Lluís (2012). «Language klnowledge and earnings in Catalonia». Journal of Applied Economics, vol. 15, núm. 1, p. 89-118.
Generalitat de Catalunya (2009). L’estudi ELAN.cat: Són prou multilingües les empreses catalanes? [en línia]. <http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/dadesestudis/altres/arxius/elan_cat.pdf>.
— (2018). Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població a Catalunya 2013. Vol. I: Coneixements, usos, transmissió i actituds lingüístics. (Biblioteca Tècnica de Política Lingüística)
— (2018). Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població a Catalunya 2013. Vol. II: Edat, ocupació, lloc de naixement, classe social, territori i aprenentatge de català. (Biblioteca Tècnica de Política Lingüística)
— (2018). Informe de política lingüística 2017.
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (2015). Enquesta de participació cultural Catalunya 2015 [en línia]. DeCultura+. Generalitat de Catalunya, núm. 38. <https://dadesculturals.gencat.cat/web/.content/dades_culturals/09_fulls_decultura/arxius/38_DeCultura-PLUS-Participacio-2015.pdf>.
Garcia, Núria (2012) Percepció dels catalans sobre la immigració. Barcelona: CEO.
— (2015) Capital social a Catalunya. Barcelona: CEO.
Grin, François (2018). The MIME Vademecum: Mobility and inclusion in multilingual Europe. Grandson, Suïssa: Artgraphic Cavin.
Idescat (2018). Població que té el català com a llengua habitual: Àmbits del Pla territorial: 2018: Resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població a Catalunya [en línia]. Barcelona: Institut d’Estadística de Catalunya. <idescat.cat/pub/?id=eulp>.
Jenson, Jane (2010). Defining and measuring social cohesion. Commonwealth & United Nations Research Institute for Social Development. Secretariat.
Junyent, Carme [et al.] (2005). Les llengües a Catalunya. Barcelona: Octaedro.
Kymlicka, Will (2001). «Minority nationalism and immigrant Integration». A: Politics in the vernacular: Nationalism, multiculturalism and citizenship. Oxford University Press.
Larsen, Christian Albrekt (2014). Social cohesion: Definition, measurement and developments. Aalborg: Aalborg Universitet. Institut for Statskundskab.
Marí, Isidor (2012). «Els usos lingüístics: tres consideracions sobre la delimitació conceptual, la consolidació i la modificabilitat». Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 22, p. 17-26.
— (2019) «Recensió de l’obra The MIME Vademecum. Mobility and inclusion in multilingual Europe» [en línia]. Revista de Llengua i Dret, núm. 71, p. 358-361. <https://doi.org/10.2436/rld.i71.2019.3319>.
Massaguer, Marina (2017). Desigualtat i categoritzacions socials de base lingüística a Catalunya: Posicionaments i discursos no catalanoparlants. Informe presentat al III Simpòsium EDiSo, «Desigualtat i Nous Discursos Socials» (Barcelona, 28-30 juny 2017).
Niessen, J (2000). Diversité et cohésion: De nouveaux défis pour l’intégration des immigrés et des minorités, Estrasburg: Consell d’Europa.
OCDE (2011). Perspectives on global development 2012: Social cohesion in a shifting world. OECD Publishing.
Parijs, Philippe van (2004). Cultural diversity versus economic solidarity: Proceedings of the Seventh Francqui Colloquium. Brussel·les: De Boeck.
Pons, Eva (2018). La diversitat lingüística i la cohesió social: L’estatus públic i institucional de les llengües. Document intern encarregat a l’autora com a experta; contribució a aquest informe sectorial.
Porcel, Sergio [et al.] (2011). Hàbitus i hàbitat: La incidència de la segregació urbana entre la població jove de la Regió Metropolitana de Barcelona. Barcelona: CEO.
Rajulton, Fernando; Ravanera, Zenaida; Beaujot, Roderic (2007). «Measuring social cohesion: an experiment using the Canadian national survey of giving, volunteering, and participating». Social Indicators Research, vol. 80, núm. 3, p. 461–492.
Rendon, Silvio (2007). «The Catalan premium: language and employment in Catalonia». Journal of Population Economics, núm. 20, p. 669-686.
Rocher, Guy (1968). Introduction à la sociologie générale: 1. L’action sociale; 2. L’organisation sociale; 3. Le changement social. París: HMH.
Sorolla, Natxo (2018). Informe sobre cohesió i fragmentació social a la Catalunya actual: Les llengües com a element d’identificació. Document intern encarregat a l’autor com a expert; contribució a aquest informe sectorial.
Syed, Jawad (s. a.). What is the Australian model of managing diversity? [en línia]. <https://www.anzam.org/wp-content/uploads/pdf-manager/2268_SAYED_JAWAD_AUSTRALIAN_MODEL.PDF>.
Torrijos, Anna; Solé Camardons, Joan (2018). La diversitat lingüística i la cohesió social: Aspectes instrumentals. Document intern encarregat als autors com a experts; contribució a aquest informe sectorial.
UNESCO (1996). Declaració Universal de Drets Lingüístics [en línia]. Barcelona: Conferència Mundial de Drets Lingüístics. <https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000104267>.
Vázquez, Silvina (2013). Identitat nacional i autogovern: Un estudi qualitatiu sobre les configuracions identitàries nacionals a la Catalunya contemporània. Barcelona: CEO.
Woolard, Kathryn (2016). Singular and plural: Ideologies of linguistic authority in 21st Century Catalonia. Nova York: Oxford University Press.