Cohesió Social
  • Presentació
  • Sumari
    • Cohesió social i demografia
    • La cohesió social vista des de les desigualtats territorials
    • Diversitat lingüística i cohesió social a Catalunya
    • El sistema educatiu català. Element de cohesió i equitat social
    • Reflexió des de l’economia sobre la cohesió i la desigualtat social
    • Sistema comunicatiu, cohesió i fragmentació social
    • Cohesió i capital social. Pràctiques associatives i culturals
    • La cohesió social vista des de la ciència política
  • Biografies
    • Joaquim Arnau Querol
    • Xavier Besalú Costa
    • Salvador Cardús i Ros
    • Maria Corominas Piulats
    • Andreu Domingo i Valls
    • Josep González-Agàpito i Granell
    • Marc Guinjoan Cesena
    • Guillem López Casasnovas
    • Isidor Marí i Mayans
    • Oriol Nel·lo i Colom
Select Page

3.2.1. Equipaments culturals

En els vint anys estudiats, s’observa que, per als equipaments culturals —arxius, biblioteques, museus i col·leccions, monuments i jaciments i béns culturals d’interès nacional (BCIN)—, les xifres són en general progressives excepte pel nombre total de biblioteques que es manté estable.  En tots els casos també augmenta el nombre de persones que hi treballen, i excepte per una petita davallada en el període 2010-2015 en els museus i jaciments. El nombre de visitants als museus també és creixent —amb un lleu retrocés del 2010 al 2015—, i gairebé es duplica en el període esmentat. Un cas a part és la disminució notable de galeries d’art, que passa de les 214 el 2000 a 145 el 2016 (taula 4).

Font: Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.

Sumari

Institut d’Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona. Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat – Informació legal