Al treball referenciat s’analitza el grau de desigualtat observada amb una sèrie de variables rellevants per a la comprensió global del fenomen de la desigualtat, com ho són el salari per hora, els ingressos salarials, la renda bruta i la renda neta de la llar, el consum i la riquesa. També s’atén a l’evolució d’aquestes variables per al període 2008-2014.
Respecte al salari per hora s’observa que Espanya presenta un diferencial de salari per hora similar a la mitjana dels països de la UE. De com ha evolucionat entre els anys 2008 i 2014, cal remarcar que no hi ha grans canvis en l’evolució del salari per hora relatiu dels diferents col·lectius a Espanya, a diferència d’altres països, on s’observa una tendència a l’increment d’aquests diferencials en les darreres dècades.
Pel que fa als ingressos salarials, és a dir, una vegada es tenen en compte les hores treballades, el nivell de desigualtat augmenta a Espanya en comparació amb altres països de la UE, ja que col·lectius amb salaris menors tenen una jornada laboral mitjana menor. En el període mencionat es va produir una reducció de les hores treballades entre els col·lectius amb menors salaris, que va provocar una caiguda significativa de les rendes d’aquests i un augment de la desigualtat.
Tenint en compte la renda per capita, Espanya presenta una alta desigualtat, per l’elevat nivell d’atur. Però la mida considerable de les unitats familiars, juntament amb les taxes de substitució de les pensions elevades, redueix la desigualtat de la renda bruta total de les llars. L’evolució del sistema de pensions i de prestacions d’atur i l’increment de la mida de les llars van aconseguir limitar el creixement de la desigualtat de les rendes familiars.
Els impostos directes redueixen la desigualtat de la renda entre llars, tot i que menys que en altres països. Els canvis fiscals van incrementar els tipus marginals a partir del 2012, especialment en la part alta de la distribució, cosa que va limitar el creixement de la desigualtat de la renda neta de les llars.
Amb relació al consum, els individus intenten esmorteir les fluctuacions de la renda per a reduir les variacions de consum. Els canvis de la desigualtat del consum van ser més limitats que els de la renda i de riquesa en el període observat.
Finalment, referent a la riquesa, la diferent manera d’estalviar i invertir dels agents fa que la desigualtat de la riquesa sigui elevada, però l’alt grau de tinença d’habitatge en propietat fa que aquesta sigui reduïda a Espanya, en comparativa internacional. Durant la crisi, hi ha hagut un increment de la desigualtat, especialment degut a la caiguda del preu dels actius reals en relació amb els financers.
En resum, el funcionament del mercat laboral, el sistema de pensions, la fiscalitat i una alta inversió immobiliària determinen, entre altres factors, la desigualtat dels salaris, la renda i la riquesa. Entre el 2008 i el 2014 es va produir un increment en desigualtat d’ingressos salarials, renda per capita i riquesa, malgrat haver-se produït un canvi limitat en salaris per hora, renda total i consum. Entre el 2014 i el 2016, va caure la desigualtat d’ingressos salarials i, de manera més limitada, de renda per capita.
Desigualtat en riquesa i com aquesta s’expressa en el consum
La manera en què varia el consum d’una llar davant canvis de la renda depèn també del seu nivell de riquesa i, en menor mesura, de la seva edat. Les llars amb més riquesa tenen una major capacitat de mantenir el nivell de consum davant caigudes de la renda.
El que s’ha dit anteriorment es compleix, com a mínim, fins a certa edat. Així, s’observa que, per a aquelles llars el cap de família de les quals té menys de cinquanta-cinc anys, el fet de disposar de major riquesa permet una estabilitat major del consum, mentre que per a llars el cap de família de les quals té més de cinquanta-cinc anys la riquesa amb prou feines exerceix cap paper estabilitzador del consum. En efecte, com es mostra a la taula 17, el canvi del consum mitjà de la llar davant canvis de renda és menor a les llars amb més riquesa en aquelles famílies on el cap de família té menys de cinquanta-cinc anys. En concret, en una llar amb poca riquesa relativa —la que té per sota només al 5 % de les llars— i en la qual el cap de família té trenta anys, una disminució de la renda d’un 1 % genera una caiguda del 0,5 % del seu consum, però aquesta disminució és inferior —del 0,1 %— a les llars amb major riquesa —les que tenen per sota al 95 % de les llars. Tanmateix, a les llars amb caps de família de més de cinquanta-cinc anys, la caiguda del consum davant d’una disminució de la renda d’un 1 % és sempre al voltant del 0,3 %, independentment del nivell de riquesa.
La desigualtat en riquesa és molt superior a la que s’observa en renda.[13] En concret, la ràtio de riquesa del vuitè decil respecte al segon és de 15,530 i l’índex de Gini és de 0,68, molt superior al que s’observa en altres variables analitzades prèviament. Així mateix, el percentatge del total de riquesa que està en mans de l’1 % amb major riquesa és del 20 % mentre que és del 52,7 % per al primer decil.
Les diferències en la desigualtat de la riquesa provenen no solament del diferent comportament en termes d’estalvi, sinó també de la diferent composició de la cartera d’actius de les llars i de l’evolució dels preus d’aquestes. La tinença d’actius és molt generalitzada, fins i tot en els trams baixos de renda. En concret, un 94,3 % de les llars dels dos primers decils de renda posseeix algun tipus d’actiu. No obstant això, la composició d’aquests actius varia de manera significativa a mesura que canvia la renda de la llar. Així, en els dos primers decils, el 89,5 % dels actius totals es relaciona amb propietats immobiliàries, mentre que aquest percentatge baixa al 57,5 % en l’últim decil. En aquest últim segment, destaca el pes dels negocis per treball per compte propi, que contribueixen en un 15 % al total dels seus actius, i de determinats actius financers, com les accions i participacions, que representen un 11,2 % del total d’actius. Una evolució més positiva del preu d’aquests actius davant els immobiliaris contribuiria a incrementar la desigualtat de la riquesa i viceversa. La literatura econòmica recent ha emfasitzat l’heterogeneïtat en l’accés a diferents actius i als seus rendiments per a explicar que hi ha més concentració de riquesa que de renda.
Finalment, la desigualtat de la riquesa va créixer de manera significativa durant la crisi. L’índex de Gini de la riquesa neta va augmentar en quasi una dècima en el període 2008-2014, després d’una fase en la qual s’havia mantingut estable.
Aquest augment en la desigualtat de la riquesa es confirma també amb diferents mesures de concentració.
La proporció de la riquesa neta que correspon a l’1 %, al 5 % i al 10 % amb més riquesa va augmentar en aquest període. Així, el 10 % de la població amb més riquesa acumulava un 44 % de la riquesa neta total de les llars l’any 2008, percentatge que va augmentar fins a quasi un 53 % el 2014. Igualment, el percentatge de riquesa neta del 5 % de la població amb major riquesa va augmentar en vuit punts durant el període 2008-2014, mentre el percentatge de riquesa neta de l’1 % de la població amb major riquesa va augmentar en 5 punts.
L’increment de la desigualtat de la riquesa es va deure a diversos factors. En primer lloc, el valor mitjà dels actius reals, aquells en què més es concentra la riquesa de la part baixa de la distribució de la renda, va caure entre el 2008 i el 2014 més d’un 30 %, mentre que el dels actius financers, principalment en mans de la part alta de la distribució de la renda, fins i tot va incrementar en valor. Així mateix, cal destacar el ja mencionat estalvi prudencial de les llars amb major renda.
Finalment, en el segment de menor renda es va produir una caiguda del percentatge de llars que van adquirir actius immobiliaris. Concretament, si el 2008 un 78 % de les llars dels dos primers decils de renda disposava d’habitatge en propietat, aquest percentatge es va reduir fins a un 67 % el 2014, fet que contrasta amb la caiguda que s’observa en aquest percentatge en el novè decil, que va ser de tan sols 3 punts.
[13]. Les dades que ilustren aquesta secció es poden trobar al text d’Orsetta Causa i Mikkel Hermansen Income redistribution through taxes and transfers across OECD countries. Els gràfics i taules següents estan extrets majoritàriament d’aquesta obra i serveixen com a introducció de la perspectiva que es vol estudiar en detall.