Presentació
Sumari
Cohesió social i demografia
La cohesió social vista des de les desigualtats territorials
Diversitat lingüística i cohesió social a Catalunya
El sistema educatiu català. Element de cohesió i equitat social
Reflexió des de l’economia sobre la cohesió i la desigualtat social
Sistema comunicatiu, cohesió i fragmentació social
Cohesió i capital social. Pràctiques associatives i culturals
La cohesió social vista des de la ciència política
Biografies
Joaquim Arnau Querol
Xavier Besalú Costa
Salvador Cardús i Ros
Maria Corominas Piulats
Andreu Domingo i Valls
Josep González-Agàpito i Granell
Marc Guinjoan Cesena
Guillem López Casasnovas
Isidor Marí i Mayans
Oriol Nel·lo i Colom
Select Page
Annex
Font: CEO, Baròmetre de l’Opinió Pública, 3a onada, 2018.
Cerca:
Sumari
Sumari
Selecciona la categoria
Biografia
Andreu Domingo i Valls
Guillem López Casasnovas
Isidor Marí i Mayans
Joaquim Arnau Querol
Josep González-Agàpito i Granell
Marc Guinjoan Cesena
Maria Corominas Piulats
Oriol Nel·lo i Colom
Salvador Cardús i Ros
Xavier Besalú Costa
Cohesió i capital social. Pràctiques associatives i culturals – Salvador Cardús i Ros
0 Presentació
1 Sobre la noció de cohesió social
1.1. Els antecedents teòrics
1.2. De l’anàlisi crítica a les polítiques de cohesió
1.3. Les noves complexitats de la cohesió social
1.4. Desigualtat, confiança i capital social
2 La cohesió social a Catalunya
2.1. Antecedents històrics d’una passió
2.2. L’especificitat nacional catalana
2.2.1. La identificació nacional-territorial
2.2.2. El desafiament independentista
3. Sobre el capital social a Catalunya
3.1. L’associacionisme
3.1.1. Els ateneus
3.1.2. L’associacionisme no lucratiu
3.1.3. La cultura popular
3.1.4. El voluntariat
3.1.5. El cant coral
3.1.6. Les aules d’extensió universitària
3.1.7. La diversitat de cultes religiosos
3.1.8. La pràctica esportiva
3.1.9. L’associacionisme i el procés sobiranista
3.2. Les pràctiques culturals
3.2.1. Equipaments culturals
3.2.2. La producció cultural
3.2.3. Consum cultural
3.2.4. Despesa pública en cultura
3.3. El tercer sector
ANNEX 1. L’evolució i l’estat actual de la cohesió social a Catalunya, per Marina Subirats
1 Els elements actuals de la cohesió social: treball i estat del benestar
2. Estat actual
ANNEX 2. Orígens, evolució i crisi de la noció de «Catalunya, un sol poble»
Propostes de redefinició operativa de la noció d’un sol poble
Referències
ANNEX 3 Cohesió social, anàlisi de xarxes i Twitter – Jordi Morales i Gras
1. Cohesió social, anàlisi de xarxes i Twitter: una mirada sociològica
2. Els atemptats de Barcelona i Cambrils
3. La campanya electoral del 25 de desembre de 2017
4. Anàlisi comparativa de les relacions entre clústers
5. Conclusions principals
6 Referències – Annex 3
Cohesió social a la Catalunya del segle XXI: les desigualtats socials – Oriol Nel·lo
Les desigualtats territorials a Catalunya – Oriol Nel·lo
1. El debat sobre les fractures territorials a Catalunya i les dinàmiques espacials contemporànies
2. Cinc indicadors socials i quatre variables territorials
3. Les desigualtats territorials en les condicions de vida a Catalunya
3.1. Nivell d’estudis assolit
3.2. Estructura social
3.3. Risc de pobresa
3.4. Salut autopercebuda
3.5. Satisfacció vital
4. Síntesi i conclusió
Referències
Cohesió social i demografia – Andreu Domingo
1 Reproducció demogràfica i cohesió social a Catalunya
1.1. L’origen d’una preocupació
1.2. Objectius, hipòtesis i organització de l’informe
1.3. Un problema de confiança? Confiança i actituds sobre les migracions
2 Estratificació socioeconòmica i cohesió social
2.1. Sobre el sistema català de reproducció i la mobilitat social
2.2. La dimensió laboral
2.3. La dimensió escolar
3 Dimensió territorial: diversitat i cohesió social
3.1. Migracions i creixement de la diversitat
3.2. Diversitat poblacional i segregació residencial
3.3. Podem parlar de white flight?
3.4. Diversitat i fragmentació
4. Dimensió familiar: es pot parlar de «barreja» en termes demogràfics?
4.1. Quina ha estat la contribució de la immigració internacional a l’evolució demogràfica?
4.2. La formació de parelles mixtes i els seus descendents fins a quin punt millora la cohesió?
5. Conclusions: amb la mirada posada en l’horitzó
Notes bibliogràfiques
Diversitat lingüística i cohesió social a Catalunya – Isidor Marí
0 Presentació
1. Cohesió social: concepte, verificació i dimensió sociolingüística
1.1. Què entenem per cohesió social? Relació entre la diversitat lingüística i la cohesió social
1.2. La cohesió social com a objectiu avaluable de les polítiques públiques: diversitat vs. cohesió
1.2.1. La Unió Europea
1.2.2. El Consell d’Europa
1.2.3. Les Nacions Unides
1.2.4. L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics
1.3. La cohesió social des de la sociolingüística
1.3.1. Multilingüisme i mobilitat social a Europa: el projecte de recerca MIME
1.4. El nostre enfocament
1.5. Una última consideració preliminar
2. Les llengües com a element d’identificació (capital vincle)
2.1. La composició lingüística de la societat catalana: orígens
2.2. Els grups lingüístics: dimensions i evolució
2.2.1. Els grups lingüístics minoritaris
2.3. Identificació lingüística i sentit de pertinença
3. Les llengües com a capital pont: recurs d’interrelació i mobilitat social
3.1. L’equiparació de les competències lingüístiques en català i castellà entre la població nascuda a Catalunya i els arribats a Catalunya en edat escolar
3.2. La interrelació en els diversos àmbits d’ús
3.3. La valoració de les llengües com a capital social i recurs personal
4. L’estatus públic i institucional de les llengües com a capital relligador
4.1. La regressió en la interpretació del marc constitucional del plurilingüisme
4.2. Un marc plurilingüe equitatiu per a la cohesió social
4.3. És possible la cohesió social sense transcendir el marc actual?
5. Punts sociolingüístics clau per al futur de la cohesió social
6. Referències
ANNEX. Qüestions plantejades als experts col·laboradors
1. Les llengües com a element d’identificació, per Natxo Sorolla
2. La valoració instrumental de la diversitat lingüística, per Anna Torrijos i Joan Soler
3. L’estatus públic i institucional de les llengües, per Eva Pons
ANNEX 1. Informe sobre cohesió i fragmentació social a la Catalunya actual – Natxo Sorolla
1. La diversitat sociolingüística i la cohesió social
1.1. Les llengües com a element d’identificació
1.2. Integració dels nouvinguts
1.2.1. La diversitat sociolingüística sobrevinguda
1.2.2. Són prou eficaços els processos d’inclusió social?
1.2.3. Inclusió en les competències lingüístiques
1.2.4. Inclusió en el comportament sociolingüístic: convergència lingüística
1.3. Xarxes de cohesió social
1.3.1. Llengua de la parella
1.4. Llengua i posició política
2 Referències
El sistema educatiu català. Element de cohesió i equitat social – Joaquim Arnau i Josep Gonzàlez-Agàpito
0 Presentació
1. Cohesió social i equitat educativa
1.1. Factors clau de l’equitat
1.10. Evolució de les diferències en equitat
1.2. El context sociolingüístic del sistema educatiu català
1.3. Els indicadors d’equitat en el context dels objectius educatius europeus ET2020 a Catalunya
1.3.1. L’escolarització universal
1.3.2. Població amb estudis d’educació secundària postobligatòria
1.3.3. Població amb estudis de nivell terciari
1.3.4. Formació al llarg de la vida. L’educació de persones adultes
1.3.5. Taxa d’ocupació dels graduats recents
1.3.6. Participació en educació infantil
1.4. La segregació escolar
1.5. Els tres grans eixos de desigualtat o fragmentació social: classe social (pobresa), territori (rural, urbà o suburbà) i origen (migracions)
1.6. El fracàs escolar
1.7. Abandonament escolar prematur (AEP)
1.8. Indicadors d’equitat derivats de les proves PISA
1.8.1. Percentatge d’alumnes situats en el nivell inferior de competències
1.8.2. Resiliència
1.9. Indicadors d’equitat derivats de les proves del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu
1.9.1. Percentatge de l’alumnat situat en el nivell inferior de competències
2. Valoració general del sistema educatiu
2.1. Competències no lingüístiques
2.2. Competències lingüístiques
3. Els reptes del sistema educatiu per a augmentar l’equitat
4. Conclusions
Referències
La cohesió social vista des de la ciència política – Marc Guinjoan
1. La confiança en els altres des d’una perspectiva històrica i comparada
2. Què explica la confiança en els altres a Catalunya?
3. La confiança en els altres a Catalunya: una anàlisi per cohorts d’edat
4. La confiança i la llengua: conseqüències del Procés?
5. Xarxes relacionals a Catalunya
6. Polarització electoral
7. Conclusions
Presentació- Marc Guinjoan
Referències – Marc Guinjoan
Reflexió des de l’economia sobre la cohesió i la desigualtat social
1. Focus d’anàlisis concretes
2. Una primera aproximació a la dinàmica recent de la desigualtat
2.1. Algunes constatacions des de treballs anteriors
3. Crisi i desigualtat. Catalunya com a referència
3.1. La importància de la crisi econòmica viscuda: pobresa i desigualtat
3.1.1. Radiografia a partir de les dades de l’Enquesta de condicions de vida (ECV) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) (per Andreu Arenas)
3.2. L’equitat en salut en temps de restriccions fiscals
3.2.1. Què ens diu l’evidència catalana
3.2.2. Construir polítiques basades en l’evidència per a afrontar les desigualtats socioeconòmiques relacionades amb la salut
3.2.3. És el sistema sanitari un element de cohesió social? (per Anna García-Altés)
4. La bretxa tecnològica i la desigualtat
4.1. Les estructures de comunicació a l’era digital i el conflicte social (per Jordi Brandts)
5. Consideració final
ANNEXOS
ANNEX 1. Les comparatives de la desigualtat
ANNEX 2. Desigualtat de la renda, el consum i la riquesa a Espanya i com han evolucionat recentment
ANNEX 3. Notes sobre el balanç intergeneracional
Presentació – GLC
Referències bibliogràfiques
Altres treballs de l’autor d’aquest informe
Referències bibliogràfiques específiques als determinants sociosanitaris pel que fa a la salut a Catalunya
Referències de la secció 3.1.1
Referències de la secció 3.2
Referències de la secció 3.2.3
Referències generals
Sistema comunicatiu, cohesió i fragmentació social – Maria Corominas amb la col·laboració de Josep Gifreu i Míriam Hatibi
0 Presentació
1 El model pluralista polaritzat dels països del sud d’Europa
2 Sistema de comunicació a Catalunya
3 Mitjans de comunicació en el context de 2010-2019
4 La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
5 Les xarxes socials
6 Comentaris finals
Annex
Referències
