3.5. Satisfacció vital

La darrera variable estudiada és la satisfacció subjectiva amb la vida (figura 5). Com s’ha indicat, les dades utilitzades, procedents de l’ECVHP, reflecteixen la percepció subjectiva de la satisfacció vital de persones de setze anys i més, tot emprant una escala del 0 al 10 en el grau de satisfacció, en la que 0 correspon al nivell més baix de satisfacció i 10, al més alt.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ECVHP, 2011.

La mitjana de satisfacció vital de la població catalana és prou elevada i se situa al voltant del 7,33. Les diferències amb relació a l’eix urbà/rural són, en aquest cas, gairebé irrellevants i oscil·len molt a prop de la mitjana. Més significatives són les diferències en la classificació per grandàries poblacionals, però sense seguir un patró clar que permeti relacionar ambdues variables. Allà on es produeixen diferències relativament més rellevants és entre grans àmbits geogràfics, sense que, tanmateix, es pugui deduir un ordre lògic. De nou, la diferència segurament més significativa i la més explicable és la distància que separa la satisfacció amb la vida dels que viuen en els àmbits benestants respecte dels que resideixen en els àmbits vulnerables. De fet, si s’obvia el contrast entre alguns dels àmbits geogràfics, es tracta de la diferència més acusada i la que afecta més persones.