2.2. La dimensió laboral

La primera pregunta plantejada fa referència a si la immigració internacional ha incrementat la dualització i les desigualtats en el mercat de treball. Des de la perspectiva del sistema català de reproducció es considera que en un primer moment els immigrats ocupen llocs de treball complementaris als de la població autòctona, però que progressivament s’espera una millora de les seves condicions laborals.

Des d’inicis de segle, la immigració internacional ha contribuït de manera notable al creixement del mercat de treball de Catalunya. El primer efecte de la immigració internacional sobre el mercat laboral català s’observa en un fort augment del volum d’aquest. Així, la població activa a Catalunya creix des dels poc més de 3 milions de persones d’inicis de segle xxi als gairebé quatre milions de l’any 2011, per descendir lleugerament més tard i, després d’un nou repunt, situar-se actualment en 3,8 milions, entre els quals es comptabilitzen 820 mil actius immigrats. Actualment, un de cada cinc actius a Catalunya és d’origen immigrat —el 21,6 %—, i el creixement que s’ha observat des d’inicis de segle de la població activa ha estat majoritàriament protagonitzat per aquest col·lectiu.

Les taxes d’activitat de la població immigrada, com correspon a una població que ha arribat majoritàriament per motius econòmics, són més elevades en comparació a les dels nascuts a Catalunya. Això que és cert entre els homes, no ho acaba de ser entre les dones, col·lectiu en què s’observen diferències contrastades segons l’origen de les seves components. Entre els homes, la permanència al mercat laboral és molt més extensa, ja que hi entren abans i en surten a major edat.[xxi] Entre les dones, en canvi, s’observa una major activitat per sobre dels quaranta anys i menor per sota, dinàmica que es justifica per la incorporació més baixa a l’activitat econòmica de les dones d’alguns col·lectius.

La situació actual de la població immigrada en el mercat laboral reflecteix la recent

crisi econòmica, ja que els efectes d’aquesta encara es troben molt presents. Malgrat l’evident reducció de les taxes d’atur, amb les darreres dades disponibles, la taxa d’atur a Catalunya entre la població immigrada —17,5 %— segueix duplicant la dels autòctons —8,7 %—, resultant en un global 10,6 %. Per a alguns immigrats com els marroquins (figura 7), malgrat el descens recent de l’atur, la situació actual dista molt de la de partida, amb un creixement intens de la bretxa que els separa de la població autòctona. D’aquestes xifres es desprèn un pes elevat dels immigrats dins de la població aturada, assolint el 35 % dels que es troben en aquesta situació a Catalunya actualment. Aquestes taxes són fins i tot superiors si es considera la població des de la perspectiva de la nacionalitat. Entre els estrangers trobem aquells que han arribat més recentment o els col·lectius que tenen majors dificultats per a accedir a la nacionalitat espanyola. Així, la taxa d’atur augmenta a un 19,3 %. Des d’aquesta perspectiva, les taxes d’atur observades actualment encara dupliquen les conegudes en els anys previs a la crisi, tot i que ja s’han reduït a la meitat si en considerem els nivells màxims. Aquestes taxes d’atur, al contrari que les de la població autòctona, són de menor intensitat per a les dones immigrades en comparació als homes immigrats. Això s’explica, en part, per l’efecte de la crisi sobre la construcció i les indústries relacionades, però sobretot pel manteniment de la demanda ocupacional en el sector serveis, especialment en els serveis personals, fortament esbiaixats segons el gènere.

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Població Activa de l’INE.

Una altra qüestió a tenir en consideració és el tipus de treball que desenvolupa la població immigrada a Catalunya, que es troba sobrerepresentada en els llocs de treball de menor qualificació. Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre de 2018, els immigrants representen un 46 % dels treballadors en ocupacions elementals i també un 28 % dels treballadors de la restauració, essent aquesta situació més important entre les dones, especialment de certs orígens, com l’africà o l’europeu no comunitari (figura 8). En canvi, es troben molt menys presents en les feines més qualificades. Són també treballs menys estables: entre els immigrats, la temporalitat supera la dels autòctons —35,9 % respecte al 19,6 %—, i en alguns col·lectius, com els africans, sobrepassa el 50 %. Aquesta concentració en treballs de baixa qualificació implica sovint un nivell notable de sobrequalificació, més que un baix nivell educatiu dels immigrats, el que en principi semblaria contradir la tesi de la mobilitat ascendent i apuntar com a mínim per a algunes persones a una mobilitat descendent, cosa que comprometria el funcionament del sistema català de reproducció. Alts percentatges de desocupació, un pes important de les ocupacions elementals i una elevada precarietat laboral caracteritzen la inserció laboral de la població immigrada a Catalunya a finals del 2018.

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta de Població Activa de l’INE.

[xxi]. Miret, Pau (2015) «Patrons laborals i familiars: els arribats als anys seixanta i al segle xxi» A: Domingo, Andreu (coord.). Migracions dels segles xx i xxi: Una mirada candeliana [en línia]. Barcelona: Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya. <https://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/01departament/08publicacions/coleccions/ciutadania_i_immigracio/12recercaimmigracio7/recerca_immigracio_VII.pdf>, p. 145-166.