3.4. Diversitat i fragmentació

En darrer lloc, i a manera de conclusió d’aquest breu informe, volen contestar la darrera de les preguntes que hem plantejat al començament: L’augment de la diversitat poblacional ha contribuït a la fragmentació de la societat catalana? Aquesta és una pregunta problemàtica per diversos aspectes. En primer lloc, perquè caldria definir de manera acurada el que entenem per fragmentació i, una vegada establerta aquesta definició, ens caldria trobar els indicadors que donessin compte de l’esmentat procés de fragmentació. Pel que aquí ens interessa, i de manera molt provisional, diguem que entenem la fragmentació de la societat com el resultat d’un procés de pèrdua de la cohesió social. Què sabem de la relació entre diversitat poblacional i cohesió social? Des d’una perspectiva internacional podem dir que sembla no haver-hi una opinió unànime sobre l’efecte que correspon a la diversitat de la població per origen sobre la cohesió social de la població que resideix en zones definides per aquesta característica. Mentre s’han apuntat una sèrie de beneficis socioeconòmics que cristal·litzen en ciutats o estats a mitjà i llarg termini,[xl] també s’ha evidenciat[xli] com els costos d’aquest procés es manifesten, en primer lloc, en el context immediat, com és el barri, sota la forma de pèrdua de confiança individual cap a la resta de veïns i l’encapsulament identitari,[xlii] que, com a conseqüència, comporta una minva en la capacitat d’acumulació de capital social dels seus residents. D’altra banda, també s’ha assenyalat que la instrumentalització del discurs referit a la diversitat ha conduït, de vegades, a posar l’accent precipitadament en el component ètnic per tal de no aprofundir en desigualtats i reclamacions que guarden més relació amb la diversa i dispar distribució d’oportunitats entre la població en funció de la classe social que com a característica associada al lloc de naixement o al dels pares.

En el cas de Catalunya, el que ens sembla rellevant apuntar aquí és, d’una banda, el fet que pràcticament no hi existeixen partits polítics de caràcter xenòfob marcat, més enllà de les poc recolzades tesis migratòries de Plataforma per Catalunya, la qual cosa no sembla avalar la hipòtesi d’una fragmentació de la societat catalana en relació amb l’augment de la diversitat poblacional. I, de l’altra, i molt positivament, la precoç proliferació de departaments dedicats a la gestió municipal de la immigració durant els anys del boom d’immigració en tot el territori. Malauradament, les retallades pressupostàries que van donar cos a les polítiques d’austeritat implementades, principalment però no en exclusiva, pel Govern convergent van comportar el tancament de moltíssims d’aquells departaments en un moment en què, a més, aquest col·lectiu patia, amb més força que la població autòctona, els efectes de la darrera crisi econòmica en termes de pèrdua de feina i incapacitat de fer front als compromisos hipotecaris.

En resum, no disposem ara mateix de cap evidència que assenyali en la direcció d’una fragmentació de la societat catalana com a fruit de la creixent diversitat de la població en funció del lloc de naixement.

[xl]. Frey, William H. (2014). Diversity explosion: How new racial demographics are remaking America. Washington: Brookings Institution Press.
[xli]. Putnam (2007), op. cit.
Lancee, Bram; Dronkers, Jaap (2008). «Ethnic diversity in neighborhoods and individual trust of immigrants and natives: a replication of Putnam (2007) in a West-European country». A: Social cohesion: contemporary theoretical perspectives on the study of social cohesion and social capital. International Conference on Theoretical Perspectives on Social Cohesion and Social Capital. Brussel·les: Académie Royale des Sciences, des Lettres et des Beaux-Arts de Belgique, p. 77-103.
[xlii]. Boterman, Willem; Musterd, Sako. (2015). «Cocooning urban life: exposure to diversity in neighbourhoods, workplaces and transport». Cities, núm. 59, p. 139-147.