4.1. Quina ha estat la contribució de la immigració internacional a l’evolució demogràfica?

L’evolució demogràfica de Catalunya ha estat marcada durant tot el segle xx pel component migratori, concretament pels importants fluxos d’immigració procedents d’altres zones d’Espanya. Aquests fluxos han estat determinants per a explicar la dinàmica demogràfica i configurar el que Anna Cabré ha denominat un sistema dual de reproducció.[xliii] De la mateixa manera, durant el segle xxi, i en un context de baixa fecunditat i baix creixement vegetatiu, la intensificació dels fluxos d’immigració estrangera ha contribuït a sostenir el creixement demogràfic amb saldos migratoris positius, excepte en l’etapa d’auge de la crisi econòmica, entre 2011 i 2014 (figura 15). Aquests fluxos s’han traduït en un increment dels estocs de població estrangera, que han passat del 3 % l’any 2000 al 14 % l’any 2017, havent arribat a la xifra màxima del 16 % l’any 2010 (figura 16).

Les xifres de població segons nacionalitat estan en consonància amb la distribució de la població per lloc de naixement, si bé hi ha una lleugera variació derivada dels processos de nacionalització, que comporten la reducció del nombre d’estrangers. Per això és convenient presentar sobretot l’estructura per origen de la població, que reflecteix per si sola la importància de la immigració estrangera al nostre país i a més permet identificar les segones generacions (figura 17). Segons dades de l’Enquesta contínua de llars (INE), el 2017 el 20 % del total de la població resident a Catalunya, és a dir una cinquena part, o bé era nascuda a l’estranger (15 %) o bé era nascuda a Espanya però descendent d’un o dos progenitors nascuts a l’estranger (5 %). Aquestes xifres són lleugerament superiors a les del conjunt d’Espanya, on les primeres generacions d’immigrants representen el 12 % i les segones, el 4,6 %.

A banda del volum dels fluxos d’immigració i com s’han traslladat a la composició per origen de la població, cal destacar també l’estructura per edat i sexe dels fluxos d’immigració, ja que d’aquesta estructura en depèn l’impacte demogràfic. És sabut que la migració té un perfil per edats ben definit, amb majors taxes de migració a les edats adultes joves i, en menor mesura, a les edats infantils —per arrossegament— i a les edats properes a la finalització de l’etapa laboral. Això implica, per tant, que el moment de la migració coincideix o interfereix amb el de la formació familiar i determinarà en bona mesura com la immigració contribuirà als indicadors de natalitat i nupcialitat.

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta contínua de llars del 2017 (INE).

Segons dades de l’Idescat (figures 16 i 17), a Catalunya, l’any 2016, un terç dels nascuts tenia com a mínim un progenitor estranger i un 21 % dels matrimonis implicava com a mínim un cònjuge estranger —aquesta xifra no inclou les parelles de fet. En efecte, durant els anys de màxima intensitat migratòria, la natalitat a Espanya i Catalunya es va veure reforçada, tot i que els estudis apunten que l’impacte es deu tant als nivells de fecunditat elevats de les dones immigrants com al fet que aquestes arribaven majoritàriament a edats reproductives.[xliv] De la mateixa manera, l’efecte dinamitzador dels immigrants sobre el mercat matrimonial té a veure amb l’edat d’arribada i amb l’estat civil dels immigrants, que els feien especialment propensos a formar parella. Segons dades de l’Enquesta nacional d’immigrants de l’INE del 2007, al voltant de la meitat dels immigrants no tenien parella en arribar, si bé tenint en compte l’edat en el moment de migrar i altres característiques demogràfiques, eren les dones les que tenien una major probabilitat d’estar emparellades i participar en migracions relacionades amb motius familiars.[xlv]


[xliii]. Cabré (1999), op. cit.
[xliv]. Devolder, Daniel; Bueno, Xiana (2011). «Interacciones entre fecundidad y migración. Un estudio de las personas nacidas en el extranjero y residentes en Cataluña en 2007». Documents d’Anàlisi Geogràfica [en línia], vol. 57, núm. 3. <https://dag.revista.uab.es/article/viewFile/v57-n3-devolder-bueno/pdf-es>, p. 441-467.
Roig Vila, Marta; Castro-Martín, Teresa (2007). «La fécondité des étrangères dans un pays d’immigration récente: le cas de l’Espagne». Population, vol. 62, núm. 3, p. 419-446.
[xlv]. Esteve, Albert; Cortina, Clara (2011). «Trayectorias conyugales de los inmigrantes internacionales en España». Documents d’Anàlisi Geogràfica [en línia], vol. 57, núm. 3. <https://dag.revista.uab.es/article/view/v57-n3-esteve-cortina/pdf-es>, p. 469-493.