0. Presentació

Aquest informe és una aproximació als aspectes sociolingüístics que poden influir en l’estat de la cohesió social a Catalunya. S’organitza en tres grans apartats, precedits per una reflexió que semblava imprescindible, sobre el mateix concepte de cohesió social, les maneres d’analitzar el seu estat en una societat determinada i la relació que es pot considerar que hi ha entre la diversitat lingüística i la cohesió social. Al final d’aquesta introducció s’exposa quin és l’enfocament que hem adoptat en el nostre treball.

Enfront de les tesis que sostenen que la mateixa existència de diversitat és un obstacle per a la cohesió social, compartim la posició que considera que és l’actuació de la societat a tots els nivells —des dels més personals i locals fins als més institucionals— el que condiciona el grau de cohesió, més que no la diversitat en si.Al mateix temps, entenem que la diversitat sociolingüística va estretament lligada a totes les altres formes de diversitat social —tant en el sentit de diferències com de desigualtats. És en relació amb tots aquests altres factors, per tant, que cal valorar com influeix la diversitat sociolingüística en l’estat de la cohesió social.

Un dels informes que hem considerat més dignes d’atenció, pel fet que se centra en la relació entre multilingüisme i mobilitat social i també perquè procedeix de la recerca més omnicomprensiva que s’ha fet en el marc de la Unió Europea, és el Vademecum del projecte MIME —Mobility and Inclusion in Multilingual Europe—, que presenta moltes de les dimensions sociolingüístiques vinculades a la mobilitat social a diferents nivells —micro-, meso- i macrosocials— amb referències a algunes recerques específiques i suggeriments per a la presa de decisions en cada cas.

En el nostre informe analitzem la relació entre diversitat lingüística i cohesió social en estreta relació amb la idea de capital social de Putnam i les tres dimensions que té en compte: 1) les llengües com a capital vincle o element d’identificació o pertinença dels grups social; 2) les llengües com a capital pont o recurs instrumental d’interacció i mobilitat social, i 3) l’estatus jurídic i polític de les llengües com a capital relligador i marc en què tenen lloc totes les relacions socials.

Així mateix, subratllem la necessitat ineludible d’enfocar la relació entre la diversitat lingüística i la cohesió social des d’una perspectiva de plurilingüisme equitatiu, de manera que cada llengua, en el marc de la societat en què s’ha constituït històricament, sigui la llengua de cohesió per excel·lència, per més que l’entorn social hagi esdevingut plurilingüe.

El nostre treball no es pot basar en estudis específics sobre la relació entre la diversitat lingüística i la cohesió social a Catalunya. Ens basem en dades recents, però de moments diferents al llarg dels darrers anys; són dades procedents de diferents estudis, amb metodologies diverses i objectius també variats, en els quals les dades específicament sociolingüístiques no sempre són el focus principal. Lògicament, les recerques que fan més referència a la diversitat lingüística són els estudis d’usos lingüístics de la població (EULP) més recents —amb les anàlisis de què han estat objecte. Encara no hem pogut incorporar plenament les dades del darrer d’aquests treballs, referit a 2018, que tot just s’han començat a conèixer al llarg de la segona meitat de l’any 2019. La quantitat de dades que ofereixen aquests estudis és molt elevada, però també s’ha de tenir en compte el condicionament que hi tenen els procediments d’enquesta: resposta obligada a un estudi oficial i que recull dades declarades pels enquestats (no observades directament).

Tot i això, entenem que les valoracions generals tenen una fiabilitat suficient als efectes del nostre informe, encara que l’exactitud de les quantificacions no es pugui considerar prou precisa.

Volem deixar constància del nostre agraïment als experts que ens han proporcionat les dades que han considerat més pertinents sobre cadascun dels tres apartats, en informes interns encarregats específicament. Per al primer d’aquests apartats, hem d’agrair les aportacions de Natxo Sorolla (2018) sobre llengües i identificacions; per al segon, de manera semblant, hem comptat amb les dades que ens han proporcionat Anna Torrijos i Joan Solé (2018) sobre la valoració instrumental de les llengües, i per al tercer apartat, finalment, amb un altre informe sobre el marc jurídic i institucional del plurilingüisme, encarregat en aquest cas a Eva Pons (2018).[1]


[1]. Al final d’aquest informe podeu trobar en annex les qüestions plantejades a aquests col·laboradors.