1.3.1. Multilingüisme i mobilitat social a Europa: el projecte de recerca MIME

El projecte europeu de recerca MIME (Mobility and Inclusion in Multilingual Europe), finançat per la Direcció General de Recerca i Innovació de la Comissió Europea per mitjà del 7è Programa Marc en el període 2014-2018, és segurament el de més gran abast fins ara entorn del multilingüisme europeu i de les implicacions que pot tenir per al futur de la nostra societat. Com a objectiu no té exactament aconseguir la cohesió social, en el sentit que nosaltres l’entenem en aquest estudi, però hi està molt estretament relacionat i s’hi fa referència constantment; per aquest motiu el considerem del màxim interès, especialment en els aspectes sociolingüístics del nostre informe sectorial.

El focus del projecte MIME és analitzar els reptes del multilingüisme per al ciutadà europeu (Grin et al., 2018: 15):

• Com poden combinar els europeus les exigències de la mobilitat, en una societat moderna, integrada, avançada tecnològicament, amb la necessitat de mantenir i treure partit de la diversitat lingüística i cultural europea? 
• Què implica aquest repte en termes de pràctiques comunicatives, usos lingüístics i drets lingüístics, aprenentatge i ensenyament de llengües? 
• Com es tradueix això en polítiques relatives a les llengües nacionals, minoritàries, patrimonials o de la immigració?

El sentit primordial de la mobilitat en aquest projecte no fa referència principalment a la mobilitat vertical, entesa com a oportunitat d’ascens en l’escala social, sinó en l’accepció corrent en el discurs europeu, a la mobilitat horitzontal de les persones en l’espai europeu per raons de treball, estudi, lleure o jubilació. La idea d’inclusió hi té un valor més global: el sentit de pertinença i de connexió amb el lloc de residència —sigui el lloc on un ha nascut o el lloc on ha decidit establir-se (Grin et al., 2018: 18-19). La participació plena en la vida social, política, econòmica i cultural d’una comunitat nacional, regional o local —considera el projecte MIME— requereix familiaritat amb la llengua local. La gestió adequada del multilingüisme és crucial per a la cohesió de la societat europea: és la preservació de l’entorn lingüístic el que fa possible que els membres d’una comunitat se sentin segurs a l’hora de facilitar la inclusió als nouvinguts. La cohesió social, aleshores, depèn de la combinació equitativa de la mobilitat i la inclusió: trobar la solució de compromís o d’equilibri (trade-off) en la tensió que hi ha entre aquests dos objectius legítims i centrals per a la Unió Europea —la mobilitat i la inclusió. La gestió adequada del multilingüisme en els diferents contextos —des dels més propers o micro (individuals, familiars) passant pels mitjans o meso (les organitzacions públiques o privades) fins als més extensos o macro (la societat completa, local, nacional o global)— pot contribuir decisivament a la cohesió social i a la identificació amb el projecte europeu.

En aquest sentit, les quatre conclusions majors del projecte MIME són les següents (Grin et al., 2018: 26):

• El multilingüisme no es pot deixar de banda i el laissez-faire no és una opció. Les polítiques lingüístiques són una part imprescindible de la governança; són necessàries i justificades: els beneficis que reporten superen els costos. L’estreta relació de la llengua amb els processos polítics, socials, econòmics i culturals fa que la distribució més o menys justa dels recursos depengui de la gestió adequada de la diversitat lingüística.
• La mobilitat i la inclusió són per a tothom; per això les polítiques s’han de basar en una visió comprensiva de la mobilitat i la inclusió. La promoció de la mobilitat ha d’anar acompanyada de mesures que afavoreixin la inclusió en les llengües i cultures locals de les persones i grups que es desplacen perquè puguin participar plenament en la societat local i no siguin vistos com una amenaça.
• El disseny correcte de polítiques que combinin la mobilitat i la inclusió és complex, però necessari i possible. La qüestió és seleccionar les mesures que representen en cada cas el millor equilibri en la tensió entre inclusió i mobilitat.
• La cohesió social sorgeix de la combinació equilibrada de la mobilitat i la inclusió. La regeneració del projecte europeu d’integració depèn en bona part del disseny de polítiques multilingües intel·ligents.

Una simple presentació de la llista de continguts del Vademecum del projecte MIME ens dona una idea de l’amplíssim ventall de propostes que conté per a una gestió del multilingüisme que superi la tensió entre mobilitat i inclusió —i per tant afavoreixi la cohesió social. Les propostes s’estructuren en setanta-dues qüestions, agrupades en sis apartats:

• L’anàlisi de polítiques lingüístiques (1-13). Principis que han de guiar la selecció, el disseny i l’avaluació de polítiques lingüístiques efectives, eficients i equitatives.
• Minories, majories i drets lingüístics (14-25). Com es poden millorar els marcs constitucionals i legals per a avançar en la cohesió social.
• Diversitat lingüística, mobilitat i integració (26-40). Dimensions socials de la gestió equitativa del plurilingüisme.
• Educació lingüística, ensenyament i aprenentatge (41-53). Quines pràctiques educatives poden facilitar la mobilitat i la inclusió en una Europa cohesionada.
• Traducció, tecnologies lingüístiques i estratègies alternatives (54-64). Optimització dels recursos de traducció en contextos específics.
• Qüestions especials (65-72). Fronteres del multilingüisme en àmbits poc explorats.

Cada una de les setanta-dues qüestions s’obre amb una pregunta que és analitzada amb aportacions des de la recerca, experiències il·lustratives, implicacions per a les polítiques i referències de lectura. En definitiva, per més que no es tracta d’un inventari exhaustiu de tots els aspectes del plurilingüisme equitatiu, ni tampoc estarem completament d’acord amb l’enfocament o la resposta associada a totes aquestes qüestions, no hi ha dubte que és un catàleg utilíssim i que és imprescindible tenir-lo en compte en abordar les qüestions de diversitat lingüística i cohesió social.[14]

[14]. Crec que seria una bona iniciativa que aquest Vademecum fos traduït al català i difós àmpliament en el nostre àmbit lingüístic.