2.2.1. Els grups lingüístics minoritaris

Les dimensions globals dels principals grups lingüístics, a part del castellà i el català, i la seva evolució entre 2008 i 2013 es mostren a grans trets en el gràfic 17 que segueix (EULP 2013, I: 95).

El gràfic 18 mostra les dades més recents (EULP 2018) sobre les llengües inicials diferents del català i el castellà.

 Font: EULP 2018. DGPL i Idescat.

Segons els càlculs del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), el nombre total de llengües estrangeres presents a Catalunya és d’unes tres-centes (Junyent et al., 2005; Barrieras, 2013), però el pes relatiu d’algunes és escàs, i la distribució global dels diversos grups lingüístics segons els territoris l’any 2013 és desigual, com reflecteix el gràfic 19 (EULP 2013, I: 91).

En la mesura que aquesta distribució vagi associada a factors de segregació residencial o de desigualtat, pot esdevenir un obstacle a la inclusió i la cohesió social (Porcel et al. 2011).

Les dades de l’EULP 2018 sobre la llengua habitual segons els territoris en aquest sentit són indicatives de les característiques lingüístiques de l’entorn immediat (taula 6).

Pel que fa als grups lingüístics de la Vall d’Aran, segons l’Informe de política lingüística de 2017 (IPL 2017: 112), les capacitats d’entendre i parlar aranès disminueixen percentualment, a causa de l’augment de població d’origen extern, però tot i això la capacitat d’escriure-hi ha crescut molt, i en nombres absoluts hi ha un increment de més de cinc-centes persones que l’entenen i el saben parlar, com a efecte del sistema educatiu (gràfic 20).

L’EULP 2018 ofereix dades més recents sobre l’evolució dels coneixements (taula 7 i gràfic 21).