1.10. Evolució de les diferències en equitat

Pel que fa a l’equitat en relació amb les competències, s’observa una certa reducció de les diferències al llarg dels anys. S’ha reduït el nivell baix d’assoliment en els centres de complexitat alta (Albaigés i Pedró, 2017, op. cit.), així com les diferències en la puntuació mitjana entre els centres de complexitat alta i baixa en les proves dutes a terme als alumnes de 4t d’ESO (Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, 2019).

En llengua anglesa s’ha reduït la diferència en competències entre alumnes de centres d’alta i baixa complexitat: de 24,6 punts l’any 2014 a 18,3 punts l’any 2018 (Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, 2018, op. cit.).

És evident, també, que s’ha reduït significativament el percentatge d’abandonament escolar prematur.

Hi ha, per tant, una certa tendència del sistema educatiu a reduir la polarització. Alguns factors que expliquen aquesta evolució positiva són els següents:

a) S’han dotat de més recursos els centres de complexitat alta, reduint-ne la ràtio alumne per professor. Tot i això, alguns centres, per les condicions tan especials que tenen, diuen que necessiten més mestres i serveis d’atenció psicològica més constants.

b) S’ha augmentat l’atenció personalitzada a un 11 % de l’alumnat de primària amb la creació del Suport Escolar Personalitzat (SEP) a primària i la creació del PRIM (Programa Intensiu de Millora) a secundària (Albaigés i Padró, 2017, cit.).

c) S’ha doblat l’oferta en els cicles formatius de FP de grau mitjà. L’any 2000, a la FP només hi havia 16 joves —de quinze a dinou anys— de cada 100. L’any 2014 ja n’eren el 46,5 %. Això ha contribuït també a reduir l’abandonament escolar (PIME, 2016).

Si alguna cosa ha tingut a veure en tot plegat és que molts mestres han estat molt resilients en aquest context demogràfic tan difícil i tan complex.