1.7. Abandonament escolar prematur (AEP)

Es refereix al percentatge de la població compresa entre els divuit i vint-i-quatre anys que ha participat en l’educació secundària obligatòria i que no continua cap classe d’estudi posterior. L’AEP és, tanmateix, un concepte complex que respon a fenòmens diferents: alumnes que no obtenen el graduat de l’ESO, alumnes que acaben l’ESO i tenen el graduat però no continuen estudiant, alumnes que comencen la postobligatòria (batxillerat i cicles formatius) i al cap d’uns mesos abandonen, alumnes que cursen la postobligatòria però no obtenen el graduat i alumnes que entren i surten del sistema.

Catalunya té un dels nivells més elevats d’Europa d’abandonament escolar prematur: del 17,7 % el 2019 (Departament d’Educació, 2019), un percentatge que no es correspon amb el desenvolupament social i econòmic del país, i ocupa el novè lloc en una mostra de trenta països europeus. A Europa el valor òptim d’aquesta taxa se situa al voltant del 10 % i l’objectiu fixat pel Consell d’Europa per a Espanya és del 15 %. Aquest abandonament s’ha reduït molt significativament, ja que abans
del 2008, quan va esclatar la crisi econòmica, presentava la xifra exagerada del 32,9 %. A Euskadi és del 7 %.

Gran part de les causes que expliquen l’AEP són les mateixes que expliquen el fracàs escolar: estatus migrat i classe social desfavorida. Però no es pot acabar aquí l’explicació, ja que l’AEP interpel·la tot el sistema educatiu, incloent-hi l’estructura i la qualitat d’aquest. Des de la mateixa Administració (Mateo, 2018) es reconeixen també diversos factors: la rigidesa estructural, la falta de flexibilitat per a adaptar-se a les demandes dels nous temps i el desprestigi tradicional de la formació professional com a conseqüència que socialment només es valora el que és purament acadèmic —la meta és cursar el batxillerat per a preparar-se per a la universitat—, projecte que converteix el sistema en una promoció piramidal que allunya molts alumnes amb bones capacitats que tindrien èxit acadèmic si tinguessin ofertes flexibles i se’ls oferissin altres formes d’aprendre. Molts alumnes transiten per l’escolaritat sense un coneixement real de les ofertes educatives i de les seves capacitats i prenen decisions equivocades.

L’economista Miquel Puig senyala que més enllà de les circumstàncies personals dels afectats —la majoria pertanyen a famílies amb poc capital econòmic, social i instructiu—, el factor més determinant serien les característiques del mercat laboral català, les oportunitats de llocs de treball de baixa qualificació, i és aquí on caldria focalitzar la lluita contra l’abandonament escolar prematur.

Altres causes que rauen també en el mateix sistema són les múltiples formes de segregació interna dins dels mateixos centres: els grups de nivell i altres formes de diversificació curricular i la falta d’orientació i acompanyament personal. Aina Tarabini posa l’accent en els factors del mateix sistema educatiu com a agents que proveeixen, o no, oportunitats educatives i laborals per als joves. I en remarca tres: «la segregació escolar, perquè configura entorns amb recursos, serveis i béns àmpliament desiguals; les múltiples formes de segregació interna dins dels mateixos centres —els grups de nivell i algunes formes de diversificació curricular—, una pràctica molt generalitzada a Catalunya; i l’orientació, l’acompanyament i la cura personal» (Tarabini, 2017).

La important reducció d’AEP que s’ha produït en els últims deu anys es deu sobretot al fet que amb la crisi econòmica existent a hores d’ara hi ha hagut menys oportunitats de treball per als joves, situació que els ha adreçat a continuar estudiant. Observem les dades referides a Catalunya de la taula 2.

Font: Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya. Juny 2019.

I, a continuació, mostrem les mateixes dades classificades per sexes, amb diferències significatives entre dones i homes (taula 3).

Font: Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya. Juny 2019

El que ens ha de preocupar, com assenyalen Francesc Colomer et al., és que les accions de formació d’adults per a resoldre la problemàtica no són gaire vàlides per als joves que abandonen els estudis prematurament, els quals, generalment, no es beneficien d’aquesta possibilitat formativa. Aquesta mancança de preparació dificulta, alhora, que entrin al mercat de treball i els porta a augmentar el grup de joves anomenats ni-nis (ni estudien ni treballen), amb les repercussions socials que comporta aquesta situació des del punt de vista personal i social.

Labandonament escolar prematur és una de les preocupacions més compartides a nivell europeu i s’han dissenyat un conjunt d’objectius i polítiques que formen part de l’Agenda 2020 de la Comissió Europea.