2.2. Competències lingüístiques

El model educatiu, pel que fa a les llengües, parteix del català com a principal llengua vehicular i incorpora el castellà i la llengua estrangera amb una freqüència d’exposició i intensitat suficients perquè els alumnes adquireixin una competència equiparable en les dues llengües oficials i un nivell satisfactori en almenys una llengua estrangera. El model ha aplicat, des de fa molts anys, la metodologia de la immersió en aquells contextos amb predomini d’alumnat castellanoparlant. És un model adaptat ara a la població immigrada que està inclòs en un pla més general, inclusiu —el Pla per a la Llengua i la Cohesió Social—, que ha proporcionat molts recursos a aquesta població: milers d’aules d’acollida, selecció i formació de professionals i elaboració de recursos docents.

Els resultats de les avaluacions del curs escolar 2017-2018 (Consell Superior Avaluació del Sistema Educatiu, 2018a, op. cit.) dutes a terme a sisè de primària i quart de secundària confirmen que aquesta població escolar té una competència equiparable en les dues llengües oficials i en occità a l’Aran. I les recents proves del 2019 confirmen aquest equilibri (Consell Superior Avaluació del Sistema Educatiu, 2019, op. cit.) en la competència en català i en castellà, que es manté constant al llarg del temps i en totes les àrees territorials. Les proves, però, són escrites i caldria acudir a proves orals completes per a determinar de manera més fiable les competències analitzades.

Les avaluacions fetes pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport a segon curs de secundària indiquen que els alumnes catalans tenen un domini de la llengua castellana equiparable al de la mitjana d’Espanya i que, per tant, el model educatiu de Catalunya no té cap influència negativa en l’aprenentatge de la llengua castellana (Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, 2017).

El model educatiu intenta garantir la igualtat d’oportunitats a tot l’alumnat per a aprendre les dues llengües i vol compensar la menor freqüència d’ús i presència ambiental que té el català en relació amb el castellà en molts indrets de Catalunya, com ho demostra el darrer estudi demogràfic sobre «els usos que fa la població escolar (4t d’ESO) de les dues llengües oficials» (Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, 2013). Uns usos en els quals predomina la comunicació en castellà entre els joves en molts àmbits de relació —en les relacions interpersonals dins i fora de l’escola— i també en els mitjans —música, cinema, TV i Internet. L’escola ha de seguir actuant clarament com a compensadora del dèficit d’espais en català, però veus autoritzades i diverses observacions fetes demostren que el programa educatiu en relació amb el català no es compleix en alguns centres ni en algunes etapes educatives, especialment a la secundària, on s’imparteixen continguts en castellà que s’haurien de fer en català d’acord amb el disseny curricular oficial. Amb aquestes pràctiques no es garanteix aquest caràcter compensador que ha de tenir l’ensenyament de i en català i es malbaraten els esforços que es fan en altres etapes del procés educatiu. Cal que la totalitat dels docents i dels alumnes usin cada llengua oralment i per escrit en els espais curriculars que tenen assignats i, a més a més, que els professors usin el català i promoguin la comunicació en aquesta llengua en els ambients menys formals del centre.

El model educatiu català té també com a objectiu promoure el coneixement d’almenys una llengua estrangera. L’anglès és la llengua triada com a primera opció pel 96,8 % de l’alumnat i al voltant d’un 20 % dels alumnes aprenen dues llengües estrangeres.

Els resultats de la prova mostral Aptis per a Joves (Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, 2018b) aplicada pel British Council a alumnes de 4t d’ESO de 50 centres de Catalunya, indica que un 65,9 % d’aquests assoleixen nivells a partir de B1, que correspon a un nivell llindar, és a dir un nivell 3 en una escala de 0 a 6 competències (Marc europeu comú de referència per a les llengües publicat del Consell d’Europa). L’objectiu desitjable seria que tots els alumnes assolissin aquest nivell al final de l’escolaritat obligatòria. L’explotació del qüestionari adjunt a la prova permet constatar també que un 62,1 % dels alumnes fa extraescolars en anglès i que un 48,3 % dels centres ofereixen matèries no lingüístiques en anglès. El fet de tenir accés o no a aquests recursos influeix en els resultats i pot determinar una manca d’equitat que cal compensar.