5. Xarxes relacionals a Catalunya
Fins ara hem pogut comprovar com la confiança en els altres depèn en bona part de característiques dels individus —sent especialment important l’edat—, tot i que les circumstàncies polítiques de cada moment també la poden modular. D’aquesta manera, hem pogut veure com el procés sobiranista no ha tingut cap impacte rellevant en els canvis de la confiança interpersonal a Catalunya —de fet, aquesta fins i tot ha tendit a augmentar en els darrers anys—, tot i que sí que sembla que ha tingut certa incidència en la confiança en algunes institucions polítiques que han estat especialment exposades durant els darrers anys: policia, jutges i governants.
En aquest capítol volem fer un pas més endavant per a fixar-nos en les xarxes relacionals dels catalans i poder determinar fins a quin punt aquestes són homogènies des d’un punt de vista ideològic. És un fet relativament ben documentat que les persones tendim a ajuntar-nos amb aquelles persones amb qui compartim valors polítics similars als nostres (Barberá, 2015; Huber i Malhotra, 2016; McPherson, Smith-Lovin i Cook, 2001). Les explicacions a aquest fenomen són diverses i inclouen aspectes tan diversos com la socialització simultània, la selecció de les xarxes en funció de criteris ideològics, la convergència ideològica o, fins i tot, l’error de mesura en la identificació de les nostres xarxes —això és, pensar que les nostres xarxes són més similars a nosaltres del que realment són, el que en psicologia es coneix com a fals consens. Sense entrar en el motiu específic que ho explica, en aquest capítol ens proposem estudiar fins a quin punt la homogeneïtat en les xarxes relacionals es compleix actualment al nostre país i quins són els vincles d’unió més potents.
Per a respondre a aquests propòsits emprarem dades d’una enquesta duta a terme en el marc del projecte de RecerCaixa «Modes emergents de protesta: vies cap a la inclusió política» a residents de la ciutat de Barcelona l’any 2016 (N= 1.500). Per a identificar les xarxes relacionals dels individus en fixarem en una pregunta que demanava als enquestats que diguessin el nom de (fins a) cinc persones amb les quals tinguessin una relació habitual per, posteriorment, presentar-los algunes preguntes sobre els seus posicionaments ideològics i característiques personals. D’entre aquests aspectes ens centrarem en els dos principals eixos de competició existents a Catalunya: l’eix ideològic (esquerra-dreta) i l’eix nacional (unionisme-independentisme).
Comencem amb la ideologia: les persones de dretes es relacionen principalment amb gent de dretes i les d’esquerres ho fan principalment amb gent d’esquerres? La resposta a aquesta pregunta la trobem a la figura 13. En l’eix horitzontal, hi trobem la diferència entre el nombre d’amistats que són de dretes i el nombre de coneguts que són d’esquerres. Per exemple, un 5 significa que tots els coneguts que l’enquestat menciona són de dretes, mentre que un −5 significa que tots són d’esquerres. Un 0 significa que dins dels 5, n’hi ha tants de dretes com d’esquerres —per exemple, dos a cada banda i un de centre, o bé tots de centre. Aquesta mesura ens permet capturar la intensitat ideològica de les xarxes relacionals. La línia pels enquestats que es consideren d’esquerres —entre un 0 i un 3 en l’escala d’autoubicació ideològica que va del 0, extrema esquerra, al 10, extrema dreta— és prou eloqüent: un de cada tres enquestats només menciona coneguts que són d’esquerres, i només un 5 % d’aquests tenen més coneguts de dretes que no pas d’esquerres. Pel que fa a la gent de centre —els qui s’ubiquen entre el 4 i el 6 a l’escala ideològica—, trobem que també tendeixen a relacionar-se més amb gent del seu propi perfil: un de cada quatre té exactament el mateix nombre de coneguts a l’esquerra que a la dreta. Tanmateix, el perfil de coneguts és asimètric: la gent de centre tendeix a relacionar-se més amb gent d’esquerres que de dretes: un 58 % reconeix tenir més coneguts d’esquerres, mentre que només un 19 % en té més de dretes. Finalment, la gent de dretes —els qui s’autoubiquen entre el 7 i el 10— es relaciona majoritàriament amb gent de la seva posició (el 48 %), tot i que una part important es relaciona més amb gent d’esquerres (el 32 %), mentre que la resta (el 20 %) té igual nombre de coneguts a cada banda.
Font: Projecte «Modes emergents de protesta: vies cap a la inclusió política», de RecerCaixa.
A partir d’aquestes dades, podem concloure que la gent de dretes és, en general, més oberta i més propensa a relacionar-se amb gent que no li és afí ideològicament? Tot i que les dades podrien portar a pensar que efectivament aquest és el cas, el fet que les persones d’esquerres representin el 50 % de l’enquesta fa molt més fàcil per a aquesta gent trobar persones d’ideologia afí. Per a les persones de centre (38 %) i, sobretot, per a les de dretes (12 %), aquesta tasca és més complicada i, per tant, no ens ha d’estranyar que el seu cercle de relacions sigui relativament més plural. Amb tot, les dades semblen confirmar que els catalans tendim a relacionar-nos amb gent propera al nostre posicionament ideològic, sigui quin sigui.
Passa el mateix quan parlem d’independència? En aquest cas estem parlant d’una preferència que té una distribució molt més simètrica. Així, ja d’entrada podem pressuposar que si la gent tria els coneguts aleatòriament pel que fa a les opcions independentistes, totes tres xarxes relacionals haurien d’assemblar-se molt i, per tant, tenir totes una forma de U inversa. La figura 14 ens treu de dubtes. La variable de mesura en aquest cas també intenta capturar intensitat (eix horitzontal): la diferència entre el nombre de coneguts que són favorables a la independència i el nombre de coneguts que són contraris a la independència. Com abans, un 5 significa que tots els coneguts que l’enquestat són independentistes, un −5 que tots són unionistes, etcètera.
Font: Projecte «Modes emergents de protesta: vies cap a la inclusió política», de RecerCaixa.
Les dades de la figura 14 demostren que les tendències són molt clares: entre els unionistes, fins a un 50 % anomenen com a molt una persona dins el cercle de cinc que creuen que és favorable a la independència, i només un de cada set menciona més independentistes que unionistes dins del cercle immediat. Les coses són molt similars a l’altra banda: fins a un 44 % dels independentistes mencionen com a molt una persona unionista, i només un de cada cinc independentistes menciona més unionistes que independentistes dins del seu cercle de relacions més immediat. Pel que fa als qui no expressen ni suport ni rebuig a la independència, la distribució és quasi simètricament perfecta: la gran majoria (un 56 %) tenen el mateix nombre de coneguts en cada banda, o com a molt un més en una banda. De manera similar al cas de la ideologia, doncs, veiem com els ciutadans tendeixen a relacionar-se amb aquells que pensen de manera similar a ells.
Podem fer un pas més i mirar si la llengua parlada habitualment i el lloc d’origen dels pares tenen efectes similars sobre el cercle d’amistats en relació amb la independència. És ben sabut que tant la llengua com el lloc de naixement propi o dels pares són factors rellevants al moment d’explicar si una persona està o no a favor de la independència. Així doncs, les persones que tenen el català com a primera llengua tenen més probabilitats d’estar a favor de la independència que els que tenen el castellà, ambdues llengües o altres llengües. El mateix passa amb les persones nascudes a Catalunya davant d’aquelles persones nascudes fora del país. Vegem, doncs, fins a quin punt hi ha homogeneïtat de xarxes quan considerem aquests dos aspectes.
La figura 15 ens mostra la distribució de les amistats independentistes en funció de la llengua. En aquest cas, si bé de manera molt més moderada, també veiem com aquells que parlen habitualment en castellà tendeixen a mencionar gent que és contrària a la independència, mentre que aquells que empren habitualment el català es relacionen amb gent favorable a la independència.
Font: Projecte «Modes emergents de protesta: vies cap a la inclusió política», de RecerCaixa.
Finalment, la figura 16 ens mostra el suport a la independència de les amistats en funció de l’origen dels pares. De nou, trobem que les tendències són clares: els qui tenen ambdós pares nascuts fora de Catalunya tendeixen a relacionar-se més amb gent contrària a la independència, mentre que els qui els tenen ambdós nascuts a Catalunya tendeixen a relacionar-se amb gent favorable a la independència. Els qui són descendents d’un nascut Catalunya i d’un de fora de són els que tenen les xarxes relacionals més diverses i simètriques.
Font: Projecte «Modes emergents de protesta: vies cap a la inclusió política», de RecerCaixa.
En definitiva, en aquesta secció hem comprovat com la xarxa relacional de les persones a Catalunya té sovint un perfil ideològic molt similar al propi. Així, les persones que són d’esquerres tenen amistats que (consideren que) són també d’esquerres, mentre que les de dretes, tot i que en menor mesura, també es relacionen principalment amb iguals. En el cas de la independència passa quelcom similar: els independentistes tenen amistats que estan majoritàriament a favor que Catalunya esdevingui un estat, mentre que entre els unionistes ocorre el contrari. Si ens fixem en la llengua o en l’origen dels pares, podem observar que la relació amb la independència es manté, per bé que d’una manera considerablement més matisada. Aquesta homogeneïtat de xarxes, tanmateix, no ens hauria de sorprendre, ni l’hauríem d’entendre com una especificitat del cas català ni, encara menys, l’hauríem d’interpretar com un senyal de baixa cohesió de la societat catalana.