5 Les xarxes socials

La recerca dedicada a l’anàlisi de les xarxes socials en relació amb l’anomenat procés català és més tardana, en comparació amb la centrada en els media, però ha estat un àmbit al qual s’ha dedicat molta atenció. D’acord amb Moragas-Fernández i Montagut (2019: 276), les primeres publicacions són del 2014. Ja en aquella data Kathryn Crameri (2014: 27) afirmava que «sense les xarxes socials i Internet, el moviment català d’independència possiblement no hauria pogut progressar tant en un espai tan curt de temps».

En tot cas, Moragas-Fernández i Montagut (2019: 276) argumenten que la recerca és abundant, tenen Twitter com a objecte d’estudi altament prioritzat i han posat atenció especial en la polarització. Els resultats disponibles validen relativament aquesta polarització o, dit en altres paraules, la recerca empírica la valida en determinats casos. Així, en concret i entre d’altres, es valida:

— una «polarització elevada» en les xarxes de retuits en els debats a l’entorn de les eleccions de 2012 i 2015 i durant el 9-N (Di Bonito i Guerrero-Solé, 2014; Guerrero-Solé, 2017);

— la divisió «entre els líders d’influència» —o «perfils que sobresurten en les diferents comunitats» (Moragas-Fernández i Montagut, 2019: 277)— en el debat 2.0 sobre l’anunci de la Llei del referèndum (Moragas-Fernández, Grau-Masot i Capdevila, 2019).

Míriam Hatibi (2019), en una contribució específica a aquest treball, valida també la polarització fent referència a un estudi dut a terme per la consultora Sibilare —on treballa— sobre les converses a Twitter l’1 d’octubre del 2017, en què es va detectar que «les comunitats aïllades mantenien converses entre elles però no interactuaven les unes amb les altres, o no ho feien gaire. Això es traduïa en una polarització constant del debat a les xarxes socials, fomentant que grups petits interactuessin molt entre ells, actuant de manera cohesionada a nivell intern, però completament aïllats de la resta i per tant amb una fragmentació clara si la visió és més global».

Al costat d’aquestes evidències, però, la polarització es matisa. Marc Esteve del Valle i Rosa Borge-Bravo, en l’estudi de la influència potencial de les xarxes dels diputats del Parlament de Catalunya, constaten que existeix polarització, però que les evidències recollides mostren que varia en funció de les capes d’interacció. Tal com sintetitzen Moragas-Fernández i Montagut (2019: 277), «la xarxa de relació —mesurada a partir dels seguidors d’un diputat que formen part d’altres partits polítics— és la més polaritzada, mentre que les interaccions entre partits es veuen incrementades en la xarxa de retuit i de menció».

En un altre text, les mateixes autores (Montagut i Fernández-Moragas, 2019: 295-296) argumenten de manera més precisa la seva visió sobre la polarització:

— es dibuixa «una esfera pública polaritzada, en línia amb la literatura que considera que la configuració de la discussió a l’entorn 2.0 es duu a terme a partir de comunitats homogènies que es transformen en cambres d’eco», tot i que

— falta recerca específica sobre la «xarxa de mencions, aquella en què realment els usuaris s’interpel·len», i

— el debat sobre el procés, sobretot a partir de l’1 d’octubre, «ha permès observar la proliferació de perfils que es troben al marge de les grans comunitats liderades per proindependentistes o prounionistes, i que s’estructuren en comunitats alternatives que, ocasionalment, actuen com a ponts entre comunitats».

També en la línia de la polarització, Anderson (2019: 204), que estudia monogràficament l’ús de les xarxes socials per part de dues organitzacions independentistes —Feministes per la Independència i Òmnium Cultural—, conclou que cal més recerca «centrada específicament en la polarització creixent de la política catalana, i com és desenvolupada i facilitada per les xarxes socials».

En resum, l’estudi de la recerca sobre el rol de les xarxes socials permet concloure que hi ha polarització, però encara fa falta avançar per a identificar millor en quines condicions, o en quines «capes d’interacció» i com afecta. Així mateix, la revisió de la literatura disponible també afirma que les xarxes socials en general i Twitter en particular han donat lloc a perfils de veus noves en el debat públic, tot apuntant cap a formes d’interacció cívica.