Enfrontar-se al repte de definir i conceptualitzar la cohesió social des de la ciència política —així com des de qualsevol disciplina de les ciències socials— no és una tasca certament senzilla. D’acord amb Kawachi i Berkman (2000), la cohesió social es pot entendre com «la mesura en què els diferents grups d’una societat estan connectats i són solidaris entre ells». Segons el sociòleg francès Émil Durkheim (1897), una societat cohesionada és aquella que està caracteritzada per l’abundància de «suport mutu entre els individus», mentre que Cartwright (1968) afirmava que «la cohesió grupal fa referència al grau en què els membres d’un grup volen mantenir-se en el grup». Així, els membres d’un grup altament cohesionat, a diferència d’un amb un nivell de cohesió baix, estan més preocupats per la seva pertinença i, per tant, estan més motivats per contribuir al benestar del grup, per avançar en els seus objectius i per participar en les activitats. Més recentment, en un estudi desenvolupat per l’OCDE el 2012, s’afirmava que una societat cohesionada és aquella que treballa pel benestar dels membres que la componen, lluita contra l’exclusió i la marginació, genera un sentiment de pertinença, promou la confiança entre els individus i ofereix als seus membres l’oportunitat de millorar en l’escala social.

D’entre els diferents elements que caracteritzen una societat socialment cohesionada, des de temps històrics la ciència política ha destinat molts esforços a entendre el nivell de confiança que es genera entre els individus d’una societat, el que és conegut com a «confiança interpersonal». Això ha estat així perquè la confiança interpersonal —definida com la mesura en què tendim a confiar en les altres persones— és una actitud cabdal per a copsar la cultura política d’una societat.

En efecte, la confiança social i política constitueix un indicador de la salut del sistema democràtic d’un país. La recerca en ciència política ha acumulat evidències diverses mostrant que la confiança social té un impacte positiu en l’economia d’un país o el benestar de la ciutadania (Meer, 2018; Norris, 2011; Zmerli i Meer, 2017), així com un precursor tant del bon funcionament de les institucions democràtiques com de la implicació política de la ciutadania. Així, una societat altament cohesionada determinarà la qualitat de les seves institucions, que per la seva banda tindran un impacte en les polítiques de creixement del país i en l’èxit d’aquest. Addicionalment, la cohesió social també serà essencial per a generar la confiança suficient per a implementar reformes i deixar passar temps suficient com perquè aquestes tinguin el seu efecte (Easterly, Ritzen i Woolcock, 2006). Per contra, l’existència de nivells de confiança baixos tindrà un impacte negatiu en diversos aspectes públics, des de l’economia al rendiment de comptes electoral (Dalton, 2004).

Així doncs, seguint aquesta mateixa línia de recerca en ciència política, en aquest capítol abordarem, en primer lloc, els nivells de confiança interpersonal a Catalunya —comprant-los amb els de la resta de l’Estat i d’Europa— i com evoluciona longitudinalment. Per a fer-ho, emprarem dades d’enquesta provinents del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), de la Generalitat de Catalunya, del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) i de l’Enquesta Social Europea (ESE). Els capítols 1 i 2 estan dedicats a identificar els factors que expliquen les diferències entre individus en confiança social, mentre que el capítol 3 fa èmfasi especial en l’edat dels individus com un dels factors més rellevants —i complexos— per a explicar la confiança en els altres. En el capítol 4 analitzarem fins a quin punt el procés polític dels darrers anys ha afectat la confiança entre catalans i estendrem l’anàlisi de la confiança interpersonal per a fer-la també extensible a la confiança en les nostres institucions de govern. El capítol 5 està dedicat a analitzar l’homogeneïtat de les xarxes relacionals dels catalans, mentre que, finalment, el capítol 6 presenta dades sobre la polarització política a Catalunya. El capítol 7 tanca amb les conclusions.