Aira Foix, Josep Antoni (2008). La construcció mediàtica de l’agenda política: El pes del màrqueting polític en les estratègies partidistes: El cas de l’enquadrament mediàtic de l’Estatut de Catalunya 2006 [en línia]. Barcelona: Universitat Ramon Llull. Departament de Comunicació. <http://hdl.handle.net/10803/9209>.

Almiron, Núria (2006). «Pluralismo en Internet: el caso de los diarios digitales españoles de información general sin referente impreso». A: Ámbitos: Revista Internacional de Comunicación [Sevilla], núm. 15, p. 9-31.

— (2018). «“Go and get’em!”: Authoritarianism, Elitism and Media in the Catalan crisis». A: The political economy of communication, vol. 6, núm. 2, p. 39-73.

Almiron, Núria; Narberhaus, Marta; Mauri, Marcel (2016). «Mapping media accountability in stateless nations: The case of Catalonia». A: Catalan Journal of Communication & Cultural Studies [Tarragona], vol. 6, núm. 2, p.207-225.

Alonso Muñoz, Laura (2014). «El tratamiento de la prensa del movimiento independentista en Cataluña». A: Sphera Publica [en línia], vol. 2, núm. 14, p. 104-126. <http://sphera.ucam.edu/index.php/sphera-01/article/view/231/207>.

Anderson, Paul (2019). «“Independence 2.0”: Digital activism, social media and the Catalan independence movement». A: Catalan Journal of Communication & Cultural Studies [Tarragona], vol. 11, núm. 2, p. 191-207.

Bergés, Laura (2017). «La lluita per l’opinió pública a l’Estat espanyol: mitjans, política i empresa». Eines per a l’Esquerra Nacional [en línia], núm. 28, p. 36-46. <https://www.raco.cat/index.php/Eines/article/view/327043/417536>.

Bonet, Montse; Guimerà i Orts, Josep Àngel (2016). «When efficiency meets clientelism. Spectrum management policy and broadcasting model», European Journal of Communication, vol. 31, núm. 4, p. 411-425.

Casero-Ripollés, Andreu (2012). «El periodismo político en España: algunas características definitorias. A: Casero-Ripollés, Andreu (ed.). Periodismo político en España: Concepciones, tensiones y elecciones. La Laguna: Sociedad Latina de Comunicación Social, p. 19-46.

Castelló Cogollos, Enric (ed.) (2012). La mediatización del conflicto político: Discursos y narrativas en el contexto español. Barcelona: Laertes.

Castelló Cogollos, Enric (2015). «Masking political engagement: television coverage of a mass demonstration in Barcelona». Television & New Media, vol. 16, núm. 6, p. 521–537.

Castelló Cogollos, Enric; Capdevila, Arantxa (2013). «Defining pragmatic and symbolic frames: Newspapers about the independence during the Scottish and Catalan elections». Estudios sobre el Mensaje Periodístico, vol. 19, núm. 2, p. 979–999.

Consell de l’Audiovisual de Catalunya (2016). Acord 55/2016, d’aprovació de l’informe de control del compliment de les missions específiques de servei públic competència de la Generalitat de Catalunya. Any 2015 [en línia]. Barcelona: CAC, 20 juliol. <https://www.cac.cat/sites/default/files/migrate/actuacions/Acord_55_2016.pdf>.

Consell de l’Audiovisual de Catalunya (2017a). Acord 97/2017, d’aprovació de l’informe de l’Àrea de Continguts sobre el tractament informatiu de la jornada de l’1 d’octubre de 2017 (1-O) [en línia]. Barcelona: CAC, 18 octubre. <https://www.cac.cat/sites/default/files/2017-10/Ac.97-2017%20Tractament%201-O%20COMBINAT.pdf>.

Consell de l’Audiovisual de Catalunya (2017b). Acord 90/2018, d’aprovació de l’informe en relació amb el compliment de les missions de servei públic competència de la Generalitat de Catalunya. Any 2016 [en línia]. Barcelona: CAC, 21 juny. <https://www.cac.cat/sites/default/files/2017-10/Informe_Servei_P_blic_2016.pdf>.

Consell de l’Audiovisual de Catalunya (2017c). Acord 107/2017, d’aprovació de l’informe 40/2017 de l’Àrea de Continguts, sobre el pluralisme als espais d’opinió de la televisió de l’11 al 30 de setembre de 2017 [en línia]. Barcelona: CAC, 29 novembre. <https://www.cac.cat/sites/default/files/2017-12/acord_107_2017.pdf>.

Consell de l’Audiovisual de Catalunya (2018a). Acord 2/2018, sobre l’Informe específic de pluralisme a la televisió i a la ràdio durant la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya 2017 (del 5 al 19 de desembre) [en línia]. Barcelona: CAC, 24 gener. <https://www.cac.cat/sites/default/files/2018-02/IP_21d.pdf>.

Consell de l’Audiovisual de Catalunya (2018b). Acord 90/2018, d’aprovació de l’informe en relació amb el compliment de les missions de servei públic competència de la Generalitat de Catalunya. Any 2017 [en línia]. Barcelona: Consell de l’Audiovisual de Catalunya, 8 octubre. <https://www.cac.cat/sites/default/files/2018-10/Acord%2090_2018%20combinat%20Informe%20Servei%20P%C3%BAblic.pdf>.

Crameri, Kathryn (2014). «Goodbye Spain?» The question of independence for Catalonia. Eastbourne: Sussex Academic Press.

Crameri, Kathryn (2015). «Political Power and civil counterpower: the complex dynamics of the Catalan independence movement». Nationalism and Ethnic Politics, vol. 21, núm. 1, p. 104-120.

Crusafon Baqués, Carmina (2019). «Epíleg». A: Civil i Serra, Marta; López, Bernat (ed.) Informe de la comunicació a Catalunya 2017-2018 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, p. 319-325. <incom.uab.cat/occ/informe>.

Di Bonito, Ilaria; Guerrero-Solé, Frederic. (2014). «La campanya postmoderna: els partits en el nou entorn 2.0». A: Pont, Carles; Capdevila, Arantxa (ed.). Del carrer a les urnes: el dret a decidir, en campanya: Comunicació política i comportament electoral a les eleccions catalanes del 2012. Barcelona: Documenta Universitaria, p. 97-113.

Esteve del Valle, M.; Borge-Bravo, Rosa (2017). «Leaders or brokers? Potential influencers in online parliamentary networks». Policy and Internet [en línia], vol. 10, núm. 1, p. 61-86. <https://doi.org/10.1002/poi3.150>.

Gifreu, J. (2018). El quart poder i la independència: La batalla mediàtica per l’1 d’octubre. Barcelona: Angle Editorial.

Gifreu, J. (2019). «Notes sobre el paper dels mitjans de comunicació en relació al Procés i especialment, en relació a l’1-O, pel que fa a la cohesió i fragmentació a la Catalunya actual». Barcelona. [Inèdit]

Gili, R. (2017). Els mitjans de comunicació com a legitimadors o deslegitimadors d’un projecte polític per mitjà dels frames i les estructures narratives: el cas del procés català en el període 2006-2015 [en línia]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Comunicació. <http://hdl.handle.net/10803/460895>.

González, J. J.; Rodríguez, R.; Castromil, A. R. (2010). «A case of polarized pluralism in a Mediterranean country: the media and politics in Spain».Global Media Journal: Mediterranean Edition, vol. 5, núm. 1, p. 1-9.

Guerrero-Solé, F. (2017). «Community detection in political discussions on Twitter. An application of the retweet overlap network method to the Catalan processo toward independence». Social Science Computer Review [en línia], vol. 35, núm. 2. <https://doi.org/10.1177/0894439315617254>.

Guimerà i Orts, J. A. (2018). «El papel de la comunicación en la construcción nacional de Cataluña: Jordi Pujol y la instrumentalización política de los medios (1968-1989)». Historia y Política [en línia], núm. 40, p. 363-387. <https://doi.org/10.18042/hp.40.13>.

Hallin, D. C.; Mancini, P. (2008). Sistemas mediáticos comparados: Tres modelos de relación entre los medios de comunicación y la política. Barcelona: Hacer. [Edició original en anglès, 2004]

Hatibi, M. (2019) «Xarxes socials: cohesió i/o fragmentació?» Barcelona. [Inèdit]

Humanes, M. L.; Montero Sánchez, M. D.; Molina de Dios, R. i López-Berini, A. (2013). «Pluralismo y paralelismo político en la información televisiva en España». Revista Latina de Comunicación Social, núm. 68. DOI: 10.4185/RLCS-2013-990.

Llamero, L.; Fenoll, V.; Domingo, D. (2019). «Predictors of credibility of online media in the Spanish polarized media System. Communication & Society, vol. 32, núm. 2, p. 127-138. DOI: 10.15581/003.32.2.127-138.

Montagut Calvo, M.; Moragas-Fernández, C. (2019). «Polarització i espectacularització, tertúlies i periodisme. Una visió comunicativa del procés català», A: Civil i Serra, M.; López, B. (ed.) Informe de la comunicació a Catalunya 2017-2018 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, p. 291-302. <https://incom.uab.cat/occ/informe>.

Moragas-Fernández, C. M.; Grau-Masot, J. M.; Capdevila, A. (2019). «La articulación de la influencia en Twitter ante el anuncio de la Ley del Referéndum en Cataluña». El Profesional de la Información [en línia], vol. 28, núm. 3, p. 1-17. <https://doi.org/10.3145/epi.2019.may.20>.

Moragas-Fernández, C. M.; Montagut Calvo, M. (2019). «Recerca en comunicació i procés català»,. A: Civil i Serra, M; López, B. (ed.). Informe de la comunicació a Catalunya 2017-2018 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, p. 269-290. <https://incom.uab.cat/occ/informe>.

Moragas-Fernández, C. M.; Montagut, M. i Capdevila, A. (2018). «The process en route: the metaphor of the journey as the dominant narrative for the política Discourse in Catalonia». Critical Discourse Studies, vol. 15, núm. 5, p. 517-539. DOI 10.1080/17405904.2018.1468787.

Micó, J. L; Carbonell, J. M. (2017). «The Catalan political process for independence: an example of the partisan media system». American Behavioral Scientist [en línia], vol. 61, núm. 4, p. 428-440. <https://journals.sagepub.com/doi/10.1177/0002764217693277>.

O’Donnell, J.; Castelló, E. (2011). «Neighbourhood squabbles or claims of right? Narratives of conflict on Spanish and Catalan television». Narrative Inquiry [en línia], vol. 21, núm. 2, p. 191-212. <https://doi.org/10.1075/ni.21.2.02odo>.

Palà Navarro, G. (2018). «“A punt”. Anàlisi del relat televisiu de TV3 sobre la mobilització ciutadana de la Diada Nacional de Catalunya del 2016». Comunicació: Revista de Recerca i Anàlisi, vol. 35, núm. 1, p. 27-45. DOI: 10.2436/20.3008.01.165.

Perales, C.; Xambó, R. i Xicoy, E. (2012). «La crisis del modelo de Estado. La sentencia del Estatut de Cataluña y el 10J». A: Castelló, Enric (ed.). La mediatización del conflicto político: Discursos y narrativas en el contexto español. Barcelona: Laertes, p. 61-78.

Pineda, A. i Almiron, N. (2013) «Ideology, polítics, and opinion journalism: a content analysis of Spanish online newspapers». Triple C, vol. 11, núm. 2, p. 558-574. DOI: 10.31269/triplec.v11i2.490.

Pont-Sorribes, C; Alonso, F; Gili, R; Mercader, A (2016). L’articulació del discurs i el clima d’opinió de la ‘Tardor Catalana’ a les tertúlies de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio [en línia]. Informe CAC 2016. IX Convocatòria dels Ajuts a la recerca sobre comunicació audiovisual. Barcelona: Consell de l’Audiovisual de Catalunya <https://www.cac.cat/sites/default/files/migrate/study/IX_Ajuts_Tardor_Catalana_Pont.pdf>.

Pont-Sorribes, C.; Perales-García, C; Mauri de los Ríos, M. (dir.) (2018). Anàlisi de la presència i construcció del relat del context sociopolític de Catalunya (2010-2015) a la premsa internacional. Barcelona: Institut d’Estudis d’Autogovern.

Xambó, R.; Perales, C.; Comas, E. (2014). «La confrontació per l’opinió pública: els editorials dels diaris sobre la diada de Catalunya de 2012». Arxius de Ciències Socials [en línia], vol. 1, núm. 30, p. 109-128. <http://roderic.uv.es/handle/10550/43473>.

Zallo, R. (2013). «Polítiques de comunicació a les nacions sense estat: el cas espanyol». A: Civil i Serra, Marta; Blasco Gil, José Joaquín; Guimerà i Orts, Josep Àngel (ed.). Informe de la comunicació a Catalunya 2011–2012 [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, p. 269–278. <http://incomnet.uab.cat/informe/download/2011/informe11_14.pdf>.