La cohesió social

a la Catalunya del segle XXI

Barcelona

Institut d’Estudis Catalans

2020

PRESENTACIÓ

Objectiu

Un dels grans interrogants socials i polítics de tots els temps i a tot arreu és el que s’interessa pel grau i la qualitat de la cohesió d’una societat. Certament, la noció de cohesió social ha anat canviant, condicionada per les particularitats de cada lloc i moment. Però, en definitiva, la idea de cohesió social sempre remet al grau de vinculació dels individus entre ells i al sentit de pertinença amb relació a la comunitat política a què pertanyen. Doncs bé: els autors d’aquest informe hem tingut interès a conèixer com s’expressa aquesta cohesió social a la Catalunya del segle xxi, sobretot en vista dels grans i accelerats canvis socials que s’han produït en les primeres dues dècades del segle.

En efecte, en el cas de Catalunya, les transformacions comunes al conjunt de les societats europees s’han vist acompanyades d’un seguit de factors específics que han tingut implicacions profundes en la cohesió social: l’impacte dels fluxos migratoris a l’inici del segle, la greu recessió econòmica a la meitat del període i la profunda crisi política. Aquesta darrera, per un costat, ha afectat la confiança de sectors rellevants de la població envers els canals institucionals de representació i, per l’altre, ha desencadenat una aspiració sobiranista, que, amb intensitat creixent, ha estat present al llarg de tot el període. I, essent que la qualitat i intensitat d’aquesta cohesió han estat utilitzades en combats ideològics, socials i polítics de diversos signes, els autors han cregut oportú fer-hi llum, fins on ha estat possible, a partir dels instruments que proporcionen les ciències socials.

En definitiva, l’objectiu d’aquest informe de síntesi — i sobretot dels treballs més extensos que el fonamenten— és el de proporcionar una referència tan precisa com sigui possible per avaluar l’estat de la cohesió social a Catalunya de manera

que els necessaris debats socials no parteixin d’apriorismes, sinó de les millors dades disponibles. I, així mateix, es proposa contribuir a situar un debat local en el context global en què es construeixen els vincles actuals de pertinença i confiança, per tal de superar les perspectives nostàlgiques fonamentades en vells models de societat o les que queden atrapades en localismes autoculpabilitzadors i victimistes.

Metodologia

L’informe de síntesi que presentem resumeix vuit documents complets redactats per diversos autors i col·laboradors. Tanmateix, la iniciativa va néixer en el marc de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). L’autoria i la responsabilitat és exclusiva dels investigadors que els signen, però volem agrair les rellevants observacions crítiques dels membres de la Secció. S’ha treballat considerant vuit perspectives principals: la demogràfica, la territorial, la sociolingüística, l’econòmica, l’educativa, la politològica, la comunicativa i la sociològica, que han donat lloc als vuit documents independents. A més, per garantir una mirada encara més àmplia i diversa — en expertesa, edat, gènere i perspectiva territorial—, s’han demanat més de vint col·laboracions entre assessoraments i informes escrits, els resultats dels quals s’han incorporat als vuit textos principals. És en aquests documents extensos i en els complementaris que hom trobarà les consideracions teòriques completes, les metodologies emprades, les notes, el detall de totes les fonts i la bibliografia utilitzada, i tota la informació estadística en què es basa aquest informe de síntesi. Hom pot consultar aquests treballs al web https://cohesio-social.iec.cat de l’IEC.

Cal advertir que, com és propi d’aquest tipus d’informes, l’exhaustivitat resulta inabastable i que les dades disponibles són limitades. Per bé que sovint hem aportat informació nova elaborada específicament per a aquests documents, en altres casos s’ha treballat amb dades de fonts secundàries. És per això que no parlem d’una recerca en sentit estricte, sinó d’un informe que combina resultats originals amb un exercici de revisió crítica d’investigacions prèvies i amb la reelaboració de dades tan actuals com ha estat possible.

En el període en què s’ha elaborat l’informe — els anys 2018 i 2019—, l’equip de recerca ha combinat les sessions de discussió col·lectiva per arribar a la màxima coincidència conceptual i procedimental amb el treball autònom propi de cada àrea. Les diverses especialitzacions, tanmateix, recorren a marcs conceptuals diversos, una heterogeneïtat que s’ha procurat minimitzar en l’informe de síntesi, per bé que no s’ha pogut obviar del tot. A més, cada autor ha treballat amb tota llibertat i en el seu treball hi ha posat els accents on ha cregut més convenient. Per tant, en cada un dels vuit documents complets hom hi podrà trobar les diverses matisacions que aquest informe final no pot incorporar.

No obstant això, hi ha una intenció de fons compartida que volem explicitar. En primer lloc, donem per fet que, en una societat oberta i interconnectada com la catalana, els desafiaments a què s’ha d’enfrontar són globals, per més que ens arribin en les seves expressions locals. I en segon lloc, aquest informe vol evitar convertir-se en una mena de memorial de greuges en què només es posi l’accent en els dèficits de cohesió, sinó que pretén fer un balanç tan equilibrat com sigui possible entre les fortaleses i debilitats que la societat catalana ha mostrat en termes de cohesió social.

Finalment, l’informe no fa propostes de política social que són responsabilitat dels diversos actors socials i de les administracions públiques, segons les seves prioritats i representativitat social i política. Ara bé, com a resultat d’allò que hem observat, l’informe assenyala quines són les qüestions que els autors considerem que caldria que fossin ateses prioritàriament per tal de donar millors respostes a l’objectiu d’una cohesió social a l’altura dels temps que vivim, de les dificultats a què ens enfrontem i de les oportunitats que se’ns ofereixen.

Desembre del 2019

Informes

Notes biogràfiques