Joaquim Arnau Querol va néixer a Rosell (Baix Maestrat) el 27 de setembre de 1944.
Professor emèrit de la Universitat de Barcelona (Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació).
Ha estat president de l’Institut Europeu de Programes d’Immersió.
Investigador principal en diversos projectes sobre avaluació de programes bilingües, processos d’ensenyança i aprenentatge del català en els programes d’immersió, així com en programes dirigits a l’alumnat migrat.
Ha publicat diversos articles en llibres i en revistes nacionals i internacionals sobre aquestes temàtiques i ha estat ponent convidat en congressos nacionals i internacionals.
També ha dut a terme publicacions sobre l’estat de les llengües i l’educació als territoris de llengua catalana.
Ha estat assessor de diverses institucions educatives nacionals i internacionals, com ara el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, el Govern del País Valencià i els governs d’Estònia i de Tirol del Sud (Itàlia).
És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans des del 16 de juny de 2008, adscrit a la Secció de Filosofia i Ciències Socials.
Xavier Besalú Costa va néixer a Sant Julià de Ramis (Gironès) el 5 de maig de 1953.
És mestre d’educació primària, llicenciat en filosofia i lletres i doctor en pedagogia.
Ha treballat durant dotze anys de mestre d’escola i trenta-un de professor universitari, primer a la Universitat Autònoma de Barcelona i després a la Universitat de Girona.
Les seves línies de recerca prioritàries han estat l’educació intercultural i l’atenció a la diversitat; la pobresa, la marginació i l’exclusió social; i la formació de professionals de l’educació.
Entre altres obres, ha publicat Educar en sociedades pluriculturales (2007), Escuela y sociedad multicultural (2009), Pedagogia sense complexos. Entre propagandistes i saberuts (2010), No som aquí per rendir-nos. La pulsió ètica de la pedagogia (2016), Els mestres i la cultura democràtica i participativa (2019) i La renovació pedagògica a la Catalunya del segle xxi (2019).
És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans des del 13 de setembre de 2018, adscrit a la Secció de Filosofia i Ciències Socials.
Salvador Cardús i Ros va néixer a Terrassa (Vallès Occidental) el 12 de juny de 1954.
Doctor en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (1981).
Professor de sociologia a la UAB, i periodista. Investigador visitant a la Universitat de Cambridge (Regne Unit), a la Universitat de Cornell (Estats Units) i al Queen Mary College de Londres. Professor visitant a la Universitat de Stanford (Estats Units) el 2016. Ha estat director del Departament de Sociologia i degà de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha investigat i publicat sobre temes de sociologia de la religió, sobre els mitjans de comunicació, sobre educació i sobre la immigració i les identitats, entre d’altres.
És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans des del 16 de juny del 2008, del Consell Assessor per a la Reforma Horària del Govern de la Generalitat de Catalunya, i ho va ser del Consell Assessor de la Transició Nacional de Catalunya.
Maria Corominas Piulats va néixer a Solsona (Solsonès) l’11 de març de 1961.
Professora titular d’universitat adscrita al Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La seva recerca s’ha centrat especialment en la llengua als mitjans de comunicació; les polítiques de comunicació i les transformacions dels mitjans de comunicació en el context de la digitalització. Entre d’altres, ha dirigit el projecte de recerca La comunicació local en l’entorn digital a Espanya, 2003-2006 (Plan Nacional I+D+I, ref. BSO2003-04863) i ha estat la curadora de les tres primeres edicions de l’Informe de la comunicació a Catalunya, publicat per l’Institut de la Comunicació de la UAB, corresponents als anys 2000, 2001-2002 i 2003-2004.
Entre el 1999 i el 2005 ha estat la subdirectora de l’Institut de la Comunicació (InCom) de la UAB. De 2007 a 2013, ha estat la cap de l’Àrea d’Estudis i Recerca del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC).
Membre de la Societat Catalana de Comunicació, filial de l’IEC que ha presidit del 2006 al 2009.
És membre numerària de l’Institut d’Estudis Catalans des del 16 de juny de 2008; des del 2016 és presidenta de la Secció de Filosofia i Ciències Socials d’aquesta institució.
Andreu Domingo i Valls va néixer a Saus (Alt Empordà) el 12 de desembre de 1958.
Doctor en sociologia i màster en demografia, està especialitzat en immigració internacional i formació de família; també s’interessa per l’anàlisi de l’imaginari social i la població.
Investigador i subdirector del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Investigador principal del Grup d’Estudis de Demografia i Migracions (GEDEM; http://gedemced.uab.cat/es).
President de l’Asociación de Demografia Histórica (ADEH), que aplega els demògrafs d’Espanya i Portugal.
És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans des del 16 de novembre del 2017, adscrit a la Secció de Filosofia i Ciències Socials.
Josep González-Agàpito i Granell va néixer a Mataró (Maresme) el 3 d’octubre de 1946.
Catedràtic emèrit de teoria i història de l’educació de la Universitat de Barcelona. Com a president de la Conferència de Degans de Facultats de Pedagogia, ha contribuït a la creació dels títols d’educació social i psicopedagogia. Ha estat membre del Consell Escolar de Catalunya com a personalitat de relleu en el camp educatiu.
Vinculat des de jove als corrents renovadors de l’educació, s’ha dedicat a la formació d’educadors i a la recerca en el camp de la història de l’educació a Catalunya, Especialment a l’estudi del pensament i les realitzacions pedagògiques renovadores contemporànies i llur relació amb els factors socials, polítics i econòmics coetanis; temàtiques sobre les quals ha publicat diverses monografies.
Col·labora amb revistes científiques del seu camp així com en revistes professionals de l’àmbit educatiu.
És membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 15 de novembre de 1991, adscrit a la Secció de Filosofia i Ciències Socials, de la qual ha estat president durant dos mandats.
Marc Guinjoan Cesena va néixer a Barcelona el 27 de gener de 1985.
Doctor en ciència política per la Universitat Pompeu Fabra (2012), les seves principals línies de recerca inclouen el comportament polític i electoral, els partits polítics, els sistemes electorals, el populisme i la psicologia política. També ha treballat extensament sobre processos de descentralització, identitats i preferències territorials, fent especial èmfasi en el cas de Catalunya.
Investigador en l’Institutions and Political Economy Research Group (IPErG) de la Universitat de Barcelona. Anteriorment, havia estat investigador postdoctoral al Departament de Ciència Política i Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Els seus articles han aparegut en revistes com Political Geography, Political Psychology, Public Opinion Quarterly, European Journal of Political Science, European Political Science Review i Publius, i la seva tesi doctoral va ser publicada per Ashgate Publishing.
Guillem López Casasnovas va néixer a Ciutadella de Menorca el 14 de juny de 1955.
Llicenciat en economia (premi extraordinari) i llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona. Doctorat en economia pública per la Universitat de York (Gran Bretanya) l’any 1984.
Catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra des del 1992, on ha estat vicerector i degà. Professor visitant de la Universitat de Stanford (Estats Units) el curs 1991-1992, el 1996 funda i dirigeix el Centre de Recerca en Economia i Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CRES-UPF).
Ha estat membre del Consell de Govern del Banc d’Espanya (2005-2017). És membre i col·legiat de mèrit del Col·legi d’Economistes de Catalunya i numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Des del 2007 fins al 2013 ha estat president de l’Associació Mundial d’Economia de la Salut (IHEA). Actualment és membre del Club de Roma des del 2016, i des del 2017 patró del temple de la Sagrada Família.
Ha estat distingit amb la Medalla Trueta al Mèrit Sanitari el 2013, la Creu de Sant Jordi el 2016 , el Premi Ramon Llull de les Illes Balears (2011), la medalla d’or del Col·legi de Metges de Balears, de la Fundació Puigvert i el Premi de Ciutadania de l’Obra Cultural Balear.
Director de la Revista Econòmica de Catalunya i president de la Fundació del Teatre Lliure.
És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans des del 17 de novembre del 2016, adscrit a la Secció de Filosofia i Ciències Socials.
Isidor Marí i Mayans va néixer a Eivissa el 4 d’abril de 1949, i és sociolingüista.
Llicenciat en filologia catalana a la Universitat de Barcelona (1972), ha estat professor a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de les Illes Balears (1972-1980), on ha dirigit el Departament de Llengua i Literatura Catalanes i ha intervingut en la incorporació de la llengua catalana al sistema educatiu de les Illes Balears.
Cap del Servei d’Assessorament Lingüístic (1980-1988) i subdirector general de Política Lingüística (1989-1996) de la Generalitat de Catalunya. Ha dirigit el Centre de Terminologia TERMCAT del 1988 al 1997.
Del 1996 al 2009 ha dirigit els estudis d’humanitats i filologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en la qual ha dirigit també la Càtedra de Multilingüisme Linguamón – UOC.
Membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans des del 3 de novembre de 1989, adscrit a la Secció Filològica, de la qual ha estat president del 2010 al 2014.
Oriol Nel·lo i Colom va néixer a Barcelona el 19 de novembre de 1957.
Format a la Universitat Autònoma de Barcelona (doctor en geografia) i a la Johns Hopkins University (Mestratge en Afers Internacionals), és un geògraf especialitzat en estudis urbans i ordenació del territori, temes sobre els que ha publicat un bon nombre de llibres i articles científics.
Professor del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, on es reincorporà l’any 2011. Dirigeix el Grup de Recerca sobre Energia, Territori i Societat (GURB) de la UAB i presideix el Consell Assessor del Pla de Barris de Barcelona.
Ha estat director de l’Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona (1988-1999), diputat al Parlament de Catalunya (1999-2003) i secretari per a la Planificació Territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya (2003-2011)
Entre altres obres, ha publicat La gènesi de la divisió territorial de Catalunya (1983, amb Enric Lluch), El debat de la divisió territorial de Catalunya (1984, amb Enric Lluch), Ciutat de ciutats. Reflexions sobre el procés d’urbanització a Catalunya (2002), Aquí, no! Els conflictes territorials a Catalunya (2003), Ordenar el territorio. La experiencia de Barcelona y Cataluña (2012), La ciudad en movimiento. Crisis social y respuesta ciudadana (2015), Cities in the 21st Century (2016, amb Renata Mele), Barrios y crisis. Crisis económica, segregación urbana y respuesta ciudadana (2018, amb Ismael Blanco) i La città di Pasqual Maragall (2019).
És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans des del 23 de febrer del 2009, adscrit a la Secció de Filosofia i Ciències Socials.
